diumenge, 2 d’abril de 2017

Gent intel·ligent

Intel·ligència és una paraula que ens fascina.

I com ens fascina, hem intentat que les màquines es comportin de manera intel·ligent.

Ara estem rodejats de dispositius que es comporten de manera intel·ligent, sorprenent, reaccionant a certs esdeveniments, i ajudant-nos a tenir una vida més fàcil.

Però i les persones, serem prou “intel·ligents”?
Què s’espera que siguem?

Veiem constantment que les màquines assumeixen algunes feines. Això ha estat així des de fa anys, i ja no ens ha de sorprendre. Però el que ara està canviant és que hi ha cada cop més coses que poden assumir els robots, i mica a mica ho anem incorporant a la nostra realitat quotidiana... Molts de nosaltres ja tenim un Roomba netejant el terra, i veiem pel·lícules com Her on el protagonista s’enamora d’un sistema operatiu (amb la veu d’Scarlett Johanson, la de debò) o sèries com Westworld on els hostes d’un parc temàtic del Far West deixen anar els instints bàsics amb robots molt humans...

O sigui que cada cop pujaran més el llistó, i haurem de ser més “intel·ligents” per guanyar-nos un lloc. 

Darrerament s’ha convertit en un tema de conversa, una preocupació. Fins i tot The Economist ajuntava experts per recollir opinions.


Es perceben riscos, però també poden ser oportunitats.

Fa poques setmanes al Radical is Normal de l’Alfons Cornella veiem gràfiques que ens mostraven com els països amb més robotització eren també els que tenien ratios de desocupació més baixes.

Però la llista de feines “en risc” va creixent, donada la capacitat creixent de les màquines d’analitzar i prendre decisions.

Probablement, els robots faran feines que no volem fer. També és veritat que avui aquest tipus de feines ocupen a molta gent.

Tenim doncs per davant el repte de construir un model de societat que ens encaixi.

I tenim massa símptomes de que les coses fa temps que no ens encaixen. Fixeu-vos la tendència que tenim a sortir al carrer, i a fer manifestacions de milers o fins i tot milions de persones. Per què sortim, si no és perque volem canviar coses, perque no ens agrada com funcionen?

Però d’altra banda ens costa treballar plegats. Som individualistes. Egoistes.

Recordo que quan vaig començar a veure alguns capítols de Fear The Walking Dead, pensava tristament que no som capaços de lluitar junts contra les amenaces.

De fet, tot el que no siguem nosaltres, és una amenaça.

I així és molt difícil canviar coses importants.

Pensareu que no ofereixo cap solució, només aixeco preguntes. Problemes.
Però el món en el que ens trobem és complex: els països, les empreses, les persones.

Fa anys ens hagués semblat increïble que fos tant fàcil unir la oferta i la demanda. Aquesta dificultat ara, gràcies a les xarxes, i a la capacitat d’establir-nos com generadors d’informació, i no només com consumidors, ha generat nous mercats.

Potser veurem en el futur mecanismes que ens permetin unir les intel·ligències. Les capacitats creatives dels humans, emfatitzades per la precisió incansable dels robots.

Anem a un món que farem junts. Hauríem de ser capaços de fer-lo millor.


Més detalls:
The Economist - Robots take our jobs
Radical is Normal #4 (Infonomia - Alfons Cornella)

dijous, 22 de desembre de 2016

Prou pressa

No parem de córrer, durant tot l’any.
Llegim, sentim, veiem que tot canvia cada cop més ràpid.
A l’empresa, ni entitats centenàries poden garantir el seu futur, i viuen amb la mateixa incertesa que les petites llavors que lluiten per aguantar els seus primers mesos.
Al carrer, el país es mou en una voràgine de rutes on les ganes de construir un nou horitzó es troben la resposta de que s’ha de demanar permís a una porta sense pom, tan rovellada com sempre. 
I nosaltres, no parem de córrer, amunt i avall, intentant trobar un sentit a les coses que fem cada dia.
La pressa no és un bon recurs per fer front a la complexitat.
És només una distracció que ens ocupa el temps, una capa d’activitat que ens allunya de les decisions a prendre.
Potser per això tornem a valorar el ioga, o intentem recuperar la consciencia de viure cada moment.
La necessitat de prendre’s una treva.
Ha passat un any més, i el Naixement de l’Infant ja és aquí.
Un bon moment per pensar si hem dedicat l’any passat al que volíem, o ens hem deixat portar per la pressa.
Tenim una nova oportunitat, ara comença, per construir un any millor pels que ens envolten.
Mou-te, però sense pressa.

Versió per imprimir

dimecres, 23 de desembre de 2015

Renéixer per Nadal

Ens agrada aprofitar les efemèrides per recordar els bons moments i els esdeveniments que ens van marcar.
Tot i que una pluja de missatges comercials sovint ens ho amagui, per Nadal, recordem el Naixement de l’Infant.
Des de fa mil·lennis, és un record d’esperança, de renovació.
Un moment per tornar a agafar embranzida.   Per renéixer.
Renéixer és gaudir dels detalls de la vida, que ens donen l’energia que ens mou el cor.
Renéixer és aprendre dels errors i reconèixer la tristesa com un punt d’inflexió per ser més feliç.
Renéixer és fugir de la mentida i dels que en treuen profit, ja que només els honestos poden gaudir de la nostra confiança.
Renéixer és ser diferent i defensar la nostra singularitat des del respecte.
Renéixer és muntar el pessebre, l’arbre i decorar la casa per compartir el que som i el que volem ser.
Renéixer és cuinar un àpat i fer un brindis sense presses, i escoltar altres històries de vida que ens facin pensar.
Renéixer requereix il·lusió, que només trobarem en el sentit de les coses que fem per la nostra gent, i també per nosaltres mateixos.

Pren-te una treva per renéixer per Nadal!

dimecres, 19 d’agost de 2015

El joc de les respostes

Una bona manera de començar el procés d'innovació es trobar una bona pregunta, que es consideri que delimita bé el que estem buscant. Pot semblar molt evident, però a diferència dels projectes convencionals, en que els reptes a assolir solen estar prou clars i definits, en la cerca de la innovació no és així. Sabem que volem ser millors o diferents, però no de quina manera ho assolirem.
Per trobar la pregunta haurem de centrar la mirada en els clients, i a la vegada en les nostres capacitats. Mirem amb els ulls dels nostres clients com fer-los la vida més agradable, encara que sigui tan sols en alguns detalls. Però també mirem les nostres fortaleses, més enllà del que ja estem oferint fins ara, pensant més en el que podríem fer per futurs clients i encara no estem fent.
Les tendències globals ens poden donar pistes del que actualment valoren els clients. Per exemple, una tendència clara actual és la cerca del baix cost, que podríem definir com prescindir de característiques que no són essencials del nostre producte, però que en canvi l'encareixen.
Veiem triomfadors que han aconseguit fer fàcils petits detalls de la nostra vida. Molts de nosaltres enviem centenars o milers de missatges al mes als nostres contactes a través del mòbil. En aquests missatges proliferen les icones que ens ajuden a transmetre molt més que paraules. Afegir una careta contenta, o un sol radiant, o una gerra de cervesa eviten tenir que teclejar molts caràcters, i a la vegada trenquen la duresa del text curt, i el fan més proper i emocional. En una aplicació tan simple com la tramesa de missatges, cal triar molt bé que afegeixes. La gestió dels grups i la riquesa dels missatges crec que ha estat la essència de la revolució del whatsapp.
Val la pena pensar bé quina pregunta volem respondre.
El focus ha de ser clar, i la resposta fàcil. Fàcil pel client: d'entendre, de comprar, d'utilitzar.

Només amb el temps descobriràs si era o no la resposta adequada. És el joc. Gaudeix-lo.

diumenge, 19 de juliol de 2015

De la idea a l'èxit

Si ens pregunten quines altres paraules ens evoca “innovació” probablement contestarem “creativitat”, “novetat”, i conceptes més associats amb la generació d’idees innovadores. Probablement és la part del procés d’innovació que menys acostumats estem a gestionar, i per això és també la que centra més la nostra curiositat. Però el camí és més llarg, ja que només arribant al client, de manera prou generalitzada, podrem parlar d’innovació.
És veritat però que cal començar recollint idees concretes que siguem capaços de construir a partir de l’observació, o d’una combinació de conceptes prèviament existents. Per exemple, la capacitat d’una pantalla de reaccionar a un impuls tàctil fa temps que és disponible, i de fet diversos enginys han intentat explotar aquesta funcionalitat sense èxit durant uns anys (com el Newton d’Apple, per exemple). Però la idea de poder treballar directament amb el dispositiu, sense llapis, detectant múltiples tocs sobre la superfícies, i reaccionant diferent en funció de la pressió obria nous horitzons d’aplicació. En aquesta primera fase que podem anomenar pensar, hem passat de conceptes a idees.
Però només amb idees no farem pas calés. Ara necessitem imaginar el que realment volem fer. En aquesta segona fase, compartir, es busca poder dibuixar i comunicar el que emocionarà al nostre client. Per seguir amb l’exemple de l’iphone, ara hauríem de ser capaços de definir com seria el mòbil que volem construir: mides, funcionalitats, interacció, disseny. Hem de passar de tenir opinions sobre les possibilitats de les idees, a construir una visió que ens convenci.
Ara ens cal, en el tercer pas, el desenvolupament, demostrar que aquesta visió no és una quimera, sinó que realment podem construir-la. En el cas de l’iphone, per exemple, es van trobar problemes de gruix, o de durada i escalfament de les bateries, que va ser necessari resoldre per passar de tenir una oportunitat, a tenir una evidència: la constatació de que el que es va dissenyar és viable.
Però si només som capaços de construir-ne un, no sembla que això ens garanteixi massa retorn... oi? En la quarta fase, implementar, cal que siguem capaços de fer arribar a tots els nostres clients potencials el nou producte o servei. Cal que els iphone arribin a totes les botigues del món, i que tothom que estigui disposat a pagar el seu preu en pugui disposar. Quan comencem aquesta fase tenim la confiança que ens ha donat l’evidència, però cal aconseguir el rendiment que ens farà arribar a l’excel·lència, i ara sí, ens assegurarà el retorn cercat.
La generació de la idea és doncs un embrió, que no sempre acabarà viu. I per arribar al final del procés ja veiem que necessitem més que “creativitat”. Molta feina a fer d’aterratge, de procés, de detall, d’assaig i error. Molt més que una il·luminació per arribar a l’èxit.

diumenge, 12 de juliol de 2015

Formes de generar valor

Percebem fàcilment la innovació que ens arriba de nous productes i serveis. Per exemple, ens resulta sorprenent que dyson faci uns nous ventiladors sense aspes, però ràpidament reconeixem que persones que mai s’haurien instal·lat un ventilador convencional, per motius estètics, de funcionalitat o de seguretat, puguin tornar a plantejar-se si la proposta de dyson els resulta ara prou convincent per induir-los a la compra. En aquest cas, doncs, són les característiques diferencials del producte ofert el que genera el valor pel client imprescindible per convertir la proposta per convertir-se en innovació.
Les eines comercials també poden generar aquest valor diferencial. Tots recordem els primers anuncis que *SCPF va fer de BMW i del lema que encara perdura “M’agrada conduir”. Un anunci de cotxe on només es veia el volant. No cal mostrar el cotxe, ja que ja saps que el BMW serà preciós, ràpid, segur. Només cal acabar-te d’empènyer a pertànyer al grup d’escollits que gaudeixen de la marca, o si ja n’ets part, reforçar-te l’orgull de ser-hi. En aquest cas no hi ha canvis de producte, només una venda d’una experiència “nova”.
La recerca en la ciència ens pot oferir noves solucions o respostes a temes pendents de resoldre. Pharmamar, empresa del grup Zeltia, investiga les esponges que troba a les profunditats marines ja que determinats compostos que es troben en elles tenen comportaments esperançadors en la lluita contra determinats tipus de càncer. Un llarg procés de mètode científic pot derivar en nous tractaments de valor incalculable per determinats malalts.
També pot ser que aconseguim que el producte de sempre arribi al client a través d’un procés diferent que el faci triar-nos a nosaltres i no a la competència. La farmàcia que tinc a sota de la feina, envia un comercial a voltar per les nostres oficines, que ens recull les comandes amb simpatia, les serveix a la taula de treball en unes hores i ens permet pagar-ho amb comoditat i flexibilitat. Per què perdre temps per comprar-ho a un altre lloc si el servei és excel·lent? L’ibuprofè és igual a tot arreu... cal trobar la diferència en la manera d’arribar al client. En aquest cas, a més, només ha estat necessari una mica d’enginy, i poca inversió.
Finalment, hi ha empreses que s’empesquen una nova manera de fer diners en un determinat sector. Nespresso revoluciona el món del cafè amb un model de negoci diferent (màquines de cafè subvencionades, capsules cares, producte excel·lent, facilitat d’ús). Efectes col·laterals per tot arreu: màquines de vending abandonades, cafeteres convencionals agafant pols... És l’efecte de crear un nou mercat. Els fabricants de màquines de vending no esperaven una amenaça com aquesta; prou preocupats estaven mirant que feien els altres fabricants de màquines com les seves...

La valoració que fa un client per triar-nos és una combinació de factors sobre els que d’una manera o altra podem influir. I si l'elecció es gira cap a nosaltres de manera sistemàtica és que hem aconseguit innovar: ser millors o diferents. Reconeixereu aquests patrons en les empreses que triomfen de manera sostinguda. Penseu-hi.

dijous, 25 de desembre de 2014

L’arbre del Nadal

La influència del cel ha estat sempre present en les dates escollides per a les celebracions. En concret, el solstici d’hivern ha estat aprofitat per moltes civilitzacions per lloar a les seves divinitats.
Ja els bàrbars del Nord d’Europa celebraven per aquestes dates l’aniversari d’un dels seus déus, Diví Indrasil, guarnint un roure. També l’antic Egipte, Xina i el poble Hebreu utilitzaven arbres de fulla perenne per simbolitzar l’univers, la vida eterna, l’amor de Déu.
Ara nosaltres guarnim els arbres amb pomes, recordant l’arbre del paradís, i una estrella al capdamunt per recordar la presència de l’àngel Gabriel al Portal.
L’arbre ens recorda la necessitat de col·laborar per arribar a la felicitat, a la feina, i a casa. La tasca de les arrels, del tronc, de les branques i les fulles simbolitza diferents característiques bàsiques per aconseguir l’èxit: La cerca de recursos, l’organització global, la meticulositat del detall, la relació amb l’exterior.
Busquem des de petits l’autonomia que ens dona solvència, però hem de recordar que només amb altres serem un arbre perenne.
I més ara, en que en un moment crític, hem de consolidar amb il·lusió un nou arbre que vol viure per sempre.
Per Nadal, pren-te una treva per cohesionar el teu arbre.

Bones festes!