Escoltar els senyals

Com pot ser que no veiéssim venir aquesta crisi, i que no féssim res per evitar-la? De fet, els senyals hi eren, i alguns ens ho advertien, però no ens els vam escoltar. O només el tros que volíem sentir.

I realment tenim tendència, tan individualment com organitzativa, a fer servir les observacions per constatar el que esperem demostrar i descartar el que no encaixi, o per proposar la solució que serà de consens encara que no sigui la més apropiada.

Paul J.H. Schoemaker i George S. Day estructuren a “How to Make Sense of Weak Signals” (MIT Sloan Management Review Ref. 3440) unes recomanacions per escoltar detalls que ens poden afectar a l'estratègia a seguir en el futur.

• Una de les alertes que podem activar per detectar aquests detalls és escoltar les sensacions d'altres realitats locals més allunyades de la nostra visió. Podem desplegar antenes fora dels nostres guetos, ja que sovint tendim a generalitzar que la nostra realitat és la única possible.
• També determinades persones de la nostra xarxa ens poden ajudar a complementar la visió del món futur amb els seus ulls. Persones diferents al nostre entorn de sempre, amb sensibilitats i competències diferents, però inquietes i amb capacitat de detectar canvis latents.
• El seguiment de la tecnologia i dels detectors de tendències serà també un punt obligat d'atenció, on anar a mirar l'estat de l'art, de manera activa i periòdica i amb una mirada oberta.
• Si la intuïció o la inèrcia ens porta a prendre una solució fàcil, però que ens deixa dubtes oberts, pot ser interessant crear un grup d'oposició lleial, que qüestioni sempre els resultats de la decisió presa, i ens alerti si cal canviar de rumb.
• Escoltar els rumors o fins i tot propiciar-los, a través de xarxes anònimes, ens pot ajudar a detectar esbiaixos ocults, a recollir estats d'opinió als que no volíem fer front.
• Una altra recomanació és executar en paral·lel un pla B per si els pitjors auguris, als que no volem fer cas, s'acaben complint. Disposar d'un pla de contingència del negoci per si van mal dades ens salvarà en el cas pitjor, o ens ajudarà a diversificar si tot va bé.
• Quan els petits detalls deixen de ser-ho i es comencen a convertir en realitats palpables, caldrà actuar de manera decidida. Quan les vendes i els beneficis cauen, ja no podem parlar de senyals irrellevants. En aquest punt, la manca d'acció pot portar a tenir que tancar. Probablement calgui portar a terme transformacions profundes.
• Discutir els models a seguir és una actitud sana, sobretot si es converteix més en un diàleg contra les idees més que contra les persones. Definim el que volem ser i contrastem-ho: potser acabem veient que no era defensable o que com a mínim calia fer retocs a la estratègia inicial.
• Finalment, escoltar la veu dels més experimentats, sobretot si van viure situacions similars, pot ajudar-nos a completar la visió global que necessitem.

Cada dia prenem petites decisions que ens van definint el futur. Hem d'orientar aquest futur cap a la nostra visió desitjada, la que més respon al nostre model de felicitat. Però cal que estem atents als missatges que per tot arreu ens arriben, encara que no ens agradin.
Ja que no voler veure els obstacles, ens farà encara més difícil esquivar-los.

Lliure o premium

Lluny queden les nits d'estiu de la meva adolescència, on tot escoltant la ràdio, devorava els llibres de la biblioteca de sota de casa. Sempre tenia posat una cassette a la platina llesta per gravar aquella cançó de moda que desapareixeria de les llistes amb la mateixa facilitat que havia arribat a l'èxit.
No pagava pel llibre, ho feia la biblioteca de l'obra social d'una caixa, que a canvi rebia la meva confiança i els meus (pocs) diners.
No pagava per la ràdio, ho feien els anunciants, que sabien l'audiència que tenien.
Pagava per un dispositiu, això sí, gravador, però sense cànon. I també pagava per unes cintes de cassette que tampoc tenien cànon.
Potser era un delinqüent?
Ara és veritat que la tecnologia ha fet un salt i les còpies que es poden obtenir sense pagar tenen la mateixa qualitat que les de pagament, lluny del meu cassette, però no trobo tantes diferències.
Els models de negoci no duren eternament, i els que feien cintes ara han de fer una altra cosa.
De la mateixa manera, la indústria del cine, de la literatura, de la música i totes les que volen limitar l'ús d'una creació personal han d'evolucionar. I ho estan fent, no els queda més remei.
Tancar ara una web, o criminalitzar els que baixen continguts digitals, no fa canviar res. I encara menys posar al mateix sac qualsevol servei basat en el núvol, com el DropBox, que trobo insultant que es classifiqui com impulsor de la pirateria.

No podem viure de continguts passats. A alguns els sap greu, però és així.

Ni el Messi cobra per cada vegada que veiem repetit un dels seus màgics gols per YouTube. I crec que es guanya prou bé la vida. Cada dia, però, ha de sortir al camp, a lluitar i a patir agressions.
El futbol ja ha trobat la seva fòrmula: si vols el directe, paga una entrada a l'estadi o de la tele de pagament.
La música també: l'experiència viscuda en un concert supera l'audició digital.
El cine de manera similar, pot equipar sales per viure emocions que no estan a l'abast del menjador de casa.
Els diaris també: una part gratuïta una altra de pagament, apart del suport paper.

Tots els que pugem continguts a la xarxa som conscients de que passen a ser de tothom de manera fàcil. Però perdem valor per això?
No, el valor és la nostra capacitat constant de trobar noves connexions, noves derivades, noves solucions. Clar, requereix un esforç constant.

No creieu que tot és prou senzill?
Un servei bàsic lliure de pagament. Un servei premium de pagament.
Uns negocis moren i altres neixen. Millor acceptar-ho com és.


Diari ara: Vint preguntes amb resposta per entendre la guerra d'internet

Amb l'excusa del Nadal...

Tenim moltes excuses
per passar per aquest Nadal de puntetes.

Cau fatal, aquest any, en cap de setmana...
Amb la crisi a més, no podem fer segons què...
I sembla que l'esperit de la gent també està força tocat,

i la inseguretat s'ha apoderat de moltes vides.
No ve res de gust, tot fa mandra.

En canvi, el missatge nadalenc,
amb el naixement de l'Infant,
és d'esperança i d'il·lusió,
de confiança i de companyia,
d'amor i felicitat.

Necessitem el Nadal més que mai.

Volem que l'esperança ens faci lluitar per un futur millor,
individual i social.
Ens cal recolzar-nos entre nosaltres,
confiant que ens ajudarem per tirar endavant,
fent valer les nostres capacitats,
dins de les normes que ens marquen els valors.
I hem de fer la vida dels nostres més agradable,
i recarregar el desgast de cada dia.

Fem una treva per Nadal,
i que aquest esperit ens acompanyi tot el 2012!

Canviar 2.0

Tots plegats estem cercant el nostre paper en la revolució de les xarxes socials. Les organitzacions també.
Queden però moltes incògnites encara per resoldre que segurament només el temps contestarà. En el darrer estudi de McKinsey sobre com les tecnologies socials transformaran les empreses tampoc n'he tret l'entrellat del tot. Tan sols algunes pistes. Per exemple:

• Les empreses que més utilitzen aquestes tecnologies, tan internament com externament, són les que més creuen en el seu poder de transformació. Per tant, o encara no s'han desencantat, o han pogut constatar el seu potencial.


• Els beneficis que s'obtenen no perduren si no hi ha al darrera un esforç continuat, una aposta constant per aquests mitjans. No podia ser d'una altra manera, ja que un dels potencials més importants de les xarxes socials és la seva capacitat de “viure el moment” i difícilment podrem allargar-lo gaire.


• Es posen sota l'etiqueta de tecnologies socials eines que no tenen res a veure. El microblogging, la potència wiki, els RSS, els blogs, o les xarxes de contactes no són el mateix.


• Aquestes tecnologies s'utilitzen avui per avui més per mirar el futur (idees, estratègia, conèixer el mercat) que per treballar el present (gestió de projectes, productivitat i compensació).


• Molts aposten que potenciaran a la persona de talent, permetent-li triar en quins projectes i amb quines persones vol treballar.


• La informació fluirà més que ara, i per tant la transparència guanyarà importància, al no poder-se amagar gairebé res.

Encara veig però una oportunitat per aquelles empreses que de debò encertin la utilitat empresarial d'aquesta nova manera de relacionar-se entre persones i grups.

Les empreses enquestades opinen que l'impacte organitzatiu acabarà afectant a molts dels processos de la companyia. Els canvis no són ben rebuts a les organitzacions, ja que alguns prefereixen mantenir les coses com estan per no posar en perill el seu status, o per no moure's de la zona de confort. Per tant, aquestes eines trobaran rebuig intern, també.

En un no res, aquells que no pensin en les eines socials per resoldre les necessitats organitzatives que cal afrontar en el dia a dia de les nostres empreses, ens semblaran tant antiquats com els que encara ens demanen que posem un paper per fax.

Observem, doncs, i apliquem. L'assaig i segurament l'error sembla l'únic camí cap a l'encert.
Serà divertit.

How social technologies are extending the organization

Més amb menys

Sentim cada dia als experts per les diferents tertúlies econòmiques que al nostre país tenim problemes de productivitat. Hem de ser capaços de generar més amb menys. Lluny del que podríem pensar, com ens feia veure el McKinsey Quarterly de Juny de 2010, augmentar la productivitat dels que treballen és la manera de generar nous llocs de treball, gràcies als efectes positius de la prosperitat que es genera.

En 40 anys, s'ha passat de necessitar 80 cèntims per generar un euro, a només prop de 30.
I encara tenim camí per recórrer. Algunes indústries fa temps que estan obtenint cada cop més profit de la tecnologia, com el sector financer o les telecos, però altres, com el sector sanitari, l'educació i el sector públic tenen encara oportunitats per endegar.

Els discursos en que per ser més productius s'havia de treballar més hores, o allargar la vida laboral dels treballadors o flexibilitzar les condicions laborals, tan presents en la nostra actualitat en els darrers mesos, es demostren menys efectius ja que els increments de la productivitat provenen en dues terceres parts de la innovació en processos i en productes.

Estem en un camí que ens farà canviar l'eficiència per la intel·ligència, proporcionada per uns nous treballadors del coneixement, avesats a l'anàlisi de múltiple informació, la capacitat d'anàlisi i de resolució de problemes i el pensament creatiu. Estadístiques demostren que les empreses que dupliquen aquest tipus de professionals (del 20% habitual, al 40% del total) passen a triplicar resultats.

No és suficient fitxar talent, ja que cal després donar-li la informació i la autonomia que maximitzi la seva aportació de valor. D'aquí la importància de connectar als treballadors amb els indicadors de negoci, escollits i correctes, que els permetin prendre les bones decisions.

I més en un món on les bases del negoci ens poden canviar en molt menys temps del que creiem. Kodak porta anys intentant adaptar-se, sense encert, al canvi radical que ha provocat la fotografia digital, un canvi que en part va precipitar amb les seves innovacions. De valors en borsa que apuntaven als noranta dòlars, ara es baralla diàriament amb els centaus al voltant d'un dòlar. De 150.000 treballadors a menys de 20.000.
Altres companyies no tindran tant temps com ha tingut Kodak per intentar corregir el rumb.

Més detalls:

McKinsey Quarterly: The productivity imperative.

Kodak: 470 milions d'euros en pèrdues el 2011.

El paper de la productivitat en el model de creixement de Catalunya: perspectives per als propers 10 anys (Albert Roca).

El nostre temps

Sentim per tot arreu que cal treballar més. Als metges se'ls demana que facin més cobrant menys. A la nostra tele, també ens diuen que fan més amb menys. Als professors també se'ls demana més hores de classe. I als policies més esforç. Fins i tot el Guardiola ens demana que ens aixequem ben aviat per dedicar més temps a la feina...

Però per una altra banda, la realitat és que hi ha una davallada del consum, del crèdit, de l'activitat de moltes empreses i això també es nota en que hi ha menys feina a fer. O com a mínim d'aquell tipus de feina que no cal anar a buscar.

Recordem com havíem de lluitar fa pocs anys per a que ens vingués a casa a pintar algú, o per a que el fuster arreglés aquell detall, o el lampista revisés la instal·lació. O de les cues als comerços, i de la manca d'atenció dels dependents. I això per no parlar de les immobiliàries, que directament destriaven els clients només per l'aparença.
Les comandes venien sense buscar-les. Ara no.

Tenim temps. Estem disposats a fer més. A aixecar-nos més aviat. Més de 600 mil persones tenen de fet tot el dia lliure a Catalunya.
El problema és que no sabem què fer-ne, del temps.

Ningú pot respondre per nosaltres aquesta pregunta tan complicada: Que hem de fer amb el nostre temps?

Els mètodes per innovar ens poden ajudar, tant personalment com a les empreses, a trobar la pròpia resposta. Preguntar-se en que ets diferent, què saps fer, què vols fer, pot ser un bon punt de partida.

Podem dedicar el nostre temps a aprendre. Potser alguna de les respostes a les anteriors preguntes ens ha fet veure que el camí que volem seguir requereix un reciclatge formatiu o l'adquisició de noves habilitats.

Podem compartir el que sabem fer amb altres. Els negocis es continuen tancant per vincles de confiança i només eixamplant la nostra xarxa de contactes podem arribar més lluny i tenir més opcions de captar clients.

També podem col·laborar en iniciatives d'altres, complementant-les, enriquint la pròpia oferta i la de l'altre, guanyant-hi tots.

Podem emprendre noves iniciatives, detectant les necessitats dels nous mercats, i atacant-les de manera decidida, atrevida i alhora mesurada.

Decididament, el que no podem fer és lamentar-nos i esperar que tot s'arregli.
Fa pinta de que ningú ho arreglarà per nosaltres. Prou feina tindrà cadascú a cuidar el seu jardí

Més detalls:

http://www.ara.cat/comunicacio/TV3-Monica_Terribas-mirall_trencat_0_570542956.html
http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=0607

Ales per la xarxa

La natura ha estat sempre un element d'inspiració pels innovadors, i imitar-la un repte.

Mentre veia l'ocell positrònic volant per sobre del selecte auditori del TED, pensava fins quin punt les nostres empreses, ara, serien capaces de mantenir un equip potent en un projecte amb un retorn tan poc evident com el de la gavina robotitzada.

Podríem frivolitzar dient que no serveix per res.
Però no és veritat.

L'equip de Festo, format per especialistes en diferents matèries segur que van trobar l'estímul ideal en el projecte per donar el millor d'ells mateixos. Van aconseguir motivar als empleats.

A TED, el vídeo té més d'un milió de visualitzacions, i sovint a través de YouTube i altres distribucions es duplica aquest número. És evident el valor de tots aquests impactes, i més per la manera com romandran en el nostre cervell.

Tot allò que està lligat a una història, a un conte, s'enganxa com una paparra als nostres records. Si alguna vegada requerim un especialista en pneumàtica, en eficiència energètica,o altres derivades, no creieu que anirem a buscar-los?

Festo és una multinacional amb presència a 176 païssos, amb 250 oficines i 14.600 empleats. La gavina voladora de 400 grams presideix la seva web.

La manera de vendre està canviant.
Les botigues del carrer tanquen. I les botigues d'Internet creixen.
La influència de les xarxes està aquí per quedar-se i per tant tenir-hi una presència té un valor creixent.
Continueu pensant que fer volar un ocell al TED no té retorn de la inversió?

Més detalls:
http://www.ted.com/talks/a_robot_that_flies_like_a_bird.html
http://www.festo.com/cms/en_corp/9479.htm
http://www.ted.com/speakers/markus_fischer.html