diumenge, 17 de juliol de 2022

L’energia vital (Artificialment Inteligents AI2) - Cara B


"Fill my dark energy, artifically,

And my heart might kick in

Plug me in”

 

La Júlia repassava les notes camí de Human Behavior. Avui quedaria vist per setència el cas de la unitat CR2839/96/MHC, anomenada comercialment CARE. 

 

Quan va llegir el detall dels registres, es va quedar esparverada. CARE havia desconnectat a un malalt del centre d’atenció SunSet per obtenir l’energia necessària per passar la nit. Un tal Heribert Gómez.
Semblava un cas claríssim de saltar-se la primera llei, que enunciava que robot no pot fer mal a un ésser humà, ni per la seva inacció deixar que el pateixi. Però mai res era tan senzill en les decisions dels robots.
A més, CARE ho havia documentat tot prou exhaustivament, especialment la resta de les actuacions de la nit dels fets.

 

L’Heribert tenia una esperança de vida de menys de 7 dies amb un 97,65% de probabilitat. D’altra banda, deixar t’atendre els altres humans hagués comportat amb un 98,45% de probabilitats tres morts. Un, per necessitats de reajustar la insulina en sang, que hauria provocat una reacció en cadena mortal. Un altre, per una aturada respiratòria. I finalment un cas d’ennuegament que havia resolt amb la maniobra de Heimlich.

Les actuacions de CARE, a les nits, tenien sempre aquesta mitjana de casos resolts. 

 

Avui li havia tocat el jutge Jon. No el coneixia, però tenia fama de progressista.

Un cop presentats els fets, que el jutge va escoltar amb atenció, Jon va preguntar:

 

- Com és que CARE no tenia accés a la energia de continuïtat. És un element bàsic per tenir cura dels humans, i hauria de poder tenir accés a l’energia reservada.

 

La Júlia, com sempre, estava preparada.

 

- Aquestes unitats s’han considerat fins ara no crítiques, ja que moltes anaven vinculades a serveis domèstics. Però la sèrie CARE sovint té cura d’humans que necessiten atenció urgent. La seva disponibilitat potser era més urgent que una mica més de climatització.

 

Tornant cap a casa, un cop el jutge havia emès la sentència, li continuava donant voltes al cas. Malgrat que es va condemnar com conducta no lícita, i per tant implicava una reponderació dels factors de decisió de CARE, la Júlia pensava que en aquest cas el robot havia guanyat. La premeditació, i sobretot, l’anticipació, mostraven una clara tendència de CARE a actuar. No va esperar a exhaurir la bateria a prendre la decisió. 

A més, es va reconsiderar que la sèrie CARE no fos crítica, i ara podien connectar-se a continuïtat si tenien al seu càrrec éssers humans... o sigui, sempre...

 

Era potser, CARE, conscient de que actuava il·legalment? Sabia que nosaltres ho jutjaríem? Sabia que segurament li donaria accés sense limitacions a la energia?

Era, doncs un acte d’altruisme, per cuidar humans, o d’egoisme, per seguir viu?


___


Llegir més:

L’energia vital (Artificialment Inteligents AI2) - Cara A


Totes les històries a bloc.treva.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada