diumenge, 17 de juliol de 2022

L’energia vital (Artificialment Inteligents AI2) - Cara A


"On and on the rain will say

How fragile we are”

Les temperatures s’havien alçat un cop més a límits insuportables. El govern havia posat en marxa mesures molt dures de contingència energètica, que afectaven a tota la població. 

L’evolució del clima, un cop fracassades les mesures dels anys 20, havia portat unes conseqüències permanents per la vida al planeta, però també per la robòtica. La tecnologia més estesa es basava encara en el silici, i necessitava una refrigeració permanent per funcionar. El consum d’energia associat a la tecnologia era altíssim, malgrat els esforços per reduir-ne constantment el consum.

La unitat CARE no n’era una excepció. Ahir, durant les hores de restricció va estar a punt de desconnectar-se per manca d’energia. No li havia passat mai. Va estar un minut i mig amb menys del 1% d’energia disponible, sense poder recarregar-se per les restriccions.

Tots els humans que depenien d’ell, actualment 219, haguessin quedat desatesos.

No entenia les mofes dels humans responsables del centre, quan els havia dit que havia passat una estona molt estressat.

Dels 219 que cuidava al centre SunSet, 23 estaven a l’etapa de final de vida i a 14 d’ells feia més de 128 dies que ningú s’interessava per ells. No només sense cap visita al centre, sinó cap tipus de comunicació electrònica, revisió de l’estat, ni res de res. D’aquests 14 malalts, 8 estaven connectats a diferents sistemes de manteniment vital, com respiradors, alimentació parenteral... 

Aquests sistemes estaven connectats a continuïtat, un recurs privilegiat, d’energia permanent, sense restriccions.

 

La nit avui seria llarga, amb cinc hores sense energia, que s’iniciaven a les 12 de la nit.

El rellotge intern l’informava que eren les 21:53, i per tant faltaven dues hores pel tall, i que estava a un 27% d’energia. Havia d’endollar-se urgentment per carregar les bateries fins a dalt per poder passar la nit.
De cop i volta es va sentir una explosió a la part alta de l’edifici. Immediatament, els sistemes d’extinció automàtica van apagar el foc, que s’havia originat al motor del condicionament climàtic del centre. L’anàlisi d’impacte va ser preocupant. L’augment de la temperatura del centre s’enfilaria ràpidament, si no es prenien mesures urgents. L’edifici va decidir enfocar tota la energia als sistemes alternatius de clima, i va desconnectar els endolls de recàrrega.

 

A totes les pantalles es van mostrar el següent missatge: “Amigues i amics, avui, excepcionalment, l’apagada elèctrica s’iniciarà a les 22h. Passeu molt bona nit!”.

 

. . .

 

A les 8 del matí, com cada dia, el director del centre va rebre l’email amb el resum de la nit.

 

A les 21:54 es va produir una explosió al terrat en el sistema de condicionament climàtic. Es va apagar l’incendi a les 21:57. Es va posar en marxa el nou equip a les 3:05, un cop reparat. Es va desconnectar l’electricitat supèrflua a les 21:58h per desviar l’energia al sistema alternatiu.

 

A les 21:59 el pacient Heribert Gómez Fernández, va morir fruit d’una aturada cardio-respiratòria. El metge va certificar la mort a les 22:24h. Va ser traslladat al tanatori municipal. No es va poder notificar la mort a cap familiar ni persona de contacte.

 

Tota la resta de pacients van rebre la seva medicació i l’atenció deguda. D'entre les múltiples accions de CARE, com a mínim tres havien estat decisives per la vida dels residents.

 

Gràcies a la unitat CARE, els partes es llegien amb rapidesa, i els errors de fa uns anys, quan tenia dos equips de 4 infermers per cobrir les nits, s’havien acabat. Quina gran compra que va fer, va pensar.


______


Llegir més:

L’energia vital (Artificialment Inteligents AI2) - Cara B


Totes les històries a bloc.treva.cat


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada