diumenge, 17 de juliol de 2022

L’energia vital (Artificialment Inteligents AI2) - Cara B


"Fill my dark energy, artifically,

And my heart might kick in

Plug me in”

 

La Júlia repassava les notes camí de Human Behavior. Avui quedaria vist per setència el cas de la unitat CR2839/96/MHC, anomenada comercialment CARE. 

 

Quan va llegir el detall dels registres, es va quedar esparverada. CARE havia desconnectat a un malalt del centre d’atenció SunSet per obtenir l’energia necessària per passar la nit. Un tal Heribert Gómez.
Semblava un cas claríssim de saltar-se la primera llei, que enunciava que robot no pot fer mal a un ésser humà, ni per la seva inacció deixar que el pateixi. Però mai res era tan senzill en les decisions dels robots.
A més, CARE ho havia documentat tot prou exhaustivament, especialment la resta de les actuacions de la nit dels fets.

 

L’Heribert tenia una esperança de vida de menys de 7 dies amb un 97,65% de probabilitat. D’altra banda, deixar t’atendre els altres humans hagués comportat amb un 98,45% de probabilitats tres morts. Un, per necessitats de reajustar la insulina en sang, que hauria provocat una reacció en cadena mortal. Un altre, per una aturada respiratòria. I finalment un cas d’ennuegament que havia resolt amb la maniobra de Heimlich.

Les actuacions de CARE, a les nits, tenien sempre aquesta mitjana de casos resolts. 

 

Avui li havia tocat el jutge Jon. No el coneixia, però tenia fama de progressista.

Un cop presentats els fets, que el jutge va escoltar amb atenció, Jon va preguntar:

 

- Com és que CARE no tenia accés a la energia de continuïtat. És un element bàsic per tenir cura dels humans, i hauria de poder tenir accés a l’energia reservada.

 

La Júlia, com sempre, estava preparada.

 

- Aquestes unitats s’han considerat fins ara no crítiques, ja que moltes anaven vinculades a serveis domèstics. Però la sèrie CARE sovint té cura d’humans que necessiten atenció urgent. La seva disponibilitat potser era més urgent que una mica més de climatització.

 

Tornant cap a casa, un cop el jutge havia emès la sentència, li continuava donant voltes al cas. Malgrat que es va condemnar com conducta no lícita, i per tant implicava una reponderació dels factors de decisió de CARE, la Júlia pensava que en aquest cas el robot havia guanyat. La premeditació, i sobretot, l’anticipació, mostraven una clara tendència de CARE a actuar. No va esperar a exhaurir la bateria a prendre la decisió. 

A més, es va reconsiderar que la sèrie CARE no fos crítica, i ara podien connectar-se a continuïtat si tenien al seu càrrec éssers humans... o sigui, sempre...

 

Era potser, CARE, conscient de que actuava il·legalment? Sabia que nosaltres ho jutjaríem? Sabia que segurament li donaria accés sense limitacions a la energia?

Era, doncs un acte d’altruisme, per cuidar humans, o d’egoisme, per seguir viu?


___


Llegir més:

L’energia vital (Artificialment Inteligents AI2) - Cara A


Totes les històries a bloc.treva.cat

L’energia vital (Artificialment Inteligents AI2) - Cara A


"On and on the rain will say

How fragile we are”

Les temperatures s’havien alçat un cop més a límits insuportables. El govern havia posat en marxa mesures molt dures de contingència energètica, que afectaven a tota la població. 

L’evolució del clima, un cop fracassades les mesures dels anys 20, havia portat unes conseqüències permanents per la vida al planeta, però també per la robòtica. La tecnologia més estesa es basava encara en el silici, i necessitava una refrigeració permanent per funcionar. El consum d’energia associat a la tecnologia era altíssim, malgrat els esforços per reduir-ne constantment el consum.

La unitat CARE no n’era una excepció. Ahir, durant les hores de restricció va estar a punt de desconnectar-se per manca d’energia. No li havia passat mai. Va estar un minut i mig amb menys del 1% d’energia disponible, sense poder recarregar-se per les restriccions.

Tots els humans que depenien d’ell, actualment 219, haguessin quedat desatesos.

No entenia les mofes dels humans responsables del centre, quan els havia dit que havia passat una estona molt estressat.

Dels 219 que cuidava al centre SunSet, 23 estaven a l’etapa de final de vida i a 14 d’ells feia més de 128 dies que ningú s’interessava per ells. No només sense cap visita al centre, sinó cap tipus de comunicació electrònica, revisió de l’estat, ni res de res. D’aquests 14 malalts, 8 estaven connectats a diferents sistemes de manteniment vital, com respiradors, alimentació parenteral... 

Aquests sistemes estaven connectats a continuïtat, un recurs privilegiat, d’energia permanent, sense restriccions.

 

La nit avui seria llarga, amb cinc hores sense energia, que s’iniciaven a les 12 de la nit.

El rellotge intern l’informava que eren les 21:53, i per tant faltaven dues hores pel tall, i que estava a un 27% d’energia. Havia d’endollar-se urgentment per carregar les bateries fins a dalt per poder passar la nit.
De cop i volta es va sentir una explosió a la part alta de l’edifici. Immediatament, els sistemes d’extinció automàtica van apagar el foc, que s’havia originat al motor del condicionament climàtic del centre. L’anàlisi d’impacte va ser preocupant. L’augment de la temperatura del centre s’enfilaria ràpidament, si no es prenien mesures urgents. L’edifici va decidir enfocar tota la energia als sistemes alternatius de clima, i va desconnectar els endolls de recàrrega.

 

A totes les pantalles es van mostrar el següent missatge: “Amigues i amics, avui, excepcionalment, l’apagada elèctrica s’iniciarà a les 22h. Passeu molt bona nit!”.

 

. . .

 

A les 8 del matí, com cada dia, el director del centre va rebre l’email amb el resum de la nit.

 

A les 21:54 es va produir una explosió al terrat en el sistema de condicionament climàtic. Es va apagar l’incendi a les 21:57. Es va posar en marxa el nou equip a les 3:05, un cop reparat. Es va desconnectar l’electricitat supèrflua a les 21:58h per desviar l’energia al sistema alternatiu.

 

A les 21:59 el pacient Heribert Gómez Fernández, va morir fruit d’una aturada cardio-respiratòria. El metge va certificar la mort a les 22:24h. Va ser traslladat al tanatori municipal. No es va poder notificar la mort a cap familiar ni persona de contacte.

 

Tota la resta de pacients van rebre la seva medicació i l’atenció deguda. D'entre les múltiples accions de CARE, com a mínim tres havien estat decisives per la vida dels residents.

 

Gràcies a la unitat CARE, els partes es llegien amb rapidesa, i els errors de fa uns anys, quan tenia dos equips de 4 infermers per cobrir les nits, s’havien acabat. Quina gran compra que va fer, va pensar.


______


Llegir més:

L’energia vital (Artificialment Inteligents AI2) - Cara B


Totes les històries a bloc.treva.cat


diumenge, 10 de juliol de 2022

Sense forces (Artificialment intel·ligents - AI 1) - Cara B

What's wrong with me. I'm drifting like a ghost on the sidewalk

La Julia s’acostava al edifici de Human Behavior LTD amb la música de Lea Rue que avui li havia recomanat la llista personalitzada setmanal de l’spotify. Tenien la sessió de judici de comportament de la KELI. Li agradava la seva feina. Aquest anàlisi detallat de les situacions a les que s’havien enfrontat els robots acabava marcant les pautes de funcionament de la resta de les màquines de tot el mon.

 

Feia uns anys, amb el creixement de la intel·ligència artificial aplicada a la robòtica, s’havia acordat generar un institut global de comportament robòtic, per assegurar la ètica de les seves decisions. Si s’observava un comportament inadequat, es retocaven les pautes a la programació dels arbres de decisions positrònics dels robots. Però tot estava connectat, i no era tan fàcil assegurar que una nova regla no afectaria negativament altres decisions. Per això, constantment, s’analitzaven casos per detectar mals comportaments.

 

Avui volia absoldre a la KELI. Potser sí que s’havia apropiat d’un comportament humà, però si no ho hagués fet, hauria estat pitjor. Quantes dones mortes més caldria per poder avançar-se a la violència masclista.

 

 Però li havia tocat un jutge dur. L’Amadeo era considerat del sector conservador. 

La Julia va començar forta, com sempre:


La unitat KL2733/46/HWC, que anomenarem KELI, va indagar a un dels seus amfitrions, José Gómez Huestes, davant la sospita de comportaments inadequats, adreçats especialment a dones. Connectada amb altres intel·ligències artificials d’altres víctimes de l’amfitrió, va aconseguir reunir proves de diferents delictes que va posar en coneixement de la policia.
No va presentar proves obtingudes de la seva presència a la casa, sinó de la seva investigació d’altres fonts, especialment del servei de seguretat de la empresa Huestes SL. Així mateix, les decisions de les actuacions contra l’amfitrió les va prendre la policia, al analitzar la informació que els va arribar...

 

L’Amadeo va interrompre-la, com solia fer...

 
A veure, fins on podrem permetre que ens presentin càrrecs les màquines que posem a casa. L’apropiació de conducta humana per part de la..., a veure..., sí la KL2733/46/HWC sembla prou evident.

 

La Júlia ja s’ho esperava...

 
No hi ha apropiació de conducta humana. La decisió va ser de la policia, i no va fer servir la informació recollida a la casa. No hi ha utilització de dades privades, ni tampoc suplantació de decisions humanes.
Només una lògica abassegadora que ens ha ajudat a alliberar a 17 víctimes conegudes d’un opressor. 

 

Tornant cap a casa, un cop la KELI va quedar absolta, va pensar fins a quin punt havíem perdut la intimitat. Potser necessitem sentir-nos vigilats per ser millors persones. Estava ajudant a que les màquines poguessin ampliar el seu àmbit d’influència. Tampoc estava segura d’encertar. En aquest cas, però, es va considerar legítim.  


___


Llegir més:

- Sense Forces (Artificialment intel·ligents - A1) - Cara A


___

La imatge d’autor desconegut està sota llicència CC BY-SA-NC


Sense forces (Artificialment intel·ligents - AI 1) - Cara A

“…que em quedi sense forces, 
I tot i així segueixi.”

L’equilibri entre l’alegria I la tristor de la cançó de les Oques l’acompanyava un dia més. 

Des de que la nova unitat de la KELI estava a casa, les posava molt més sovint. 

Només amb una mirada, de seguida interpretava quina cançó esperava sentir. Era la complicitat que li agradava pensar que hi havia entre les dues dones de la casa. Per que la KELI havia de ser una dona. 

 El José havia insistit en comprar una KELI, per a que pogués estar més per ell. 

I lluny del que vaig pensar d’inici, realment ajudava, el robot. Al principi em semblava que m’arrencaria una capa més de les meves funcions, que des de que havia deixat la feina, es limitaven a mantenir l’àmplia casa en perfecte estat.
Era una casa preciosa, enorme, resultat de l’èxit empresarial del José, que cada cop semblava guanyar més i més diners a la seva empresa Huestes SL.

Però la veritat és que el robot em feia companyia a la meva presó daurada.

Ara ja feia plats elaborats amb un grau d’èxit realment notable, difícil de saber si l’havia cuinat jo mateixa, o ella. 

 El millor de la KELI era que no era gens intrusiva, aprenia per observació, però no se li escapava cap detall. I quan conversàvem, aprofitava per anar aclarint els dubtes. 

Però ara feia dies que no em preguntava res intel·ligent, només detalls sense importància. Alguna cosa li devia voltar pels seus circuits positrònics. 

I em temia què era.

Mentre la KELI m’ajudava a curar-me les ferides de la darrera pallissa del José, que ja no recordava com havia començat, alguna cosa va fer saltar els seus equilibris cognitius. Em va preguntar:

- Per què ho toleres?

Vaig aixecar els ulls cap a ella.

Quina pregunta... 
Una llàgrima em va saltar immediatament galta avall.

No tenia una resposta. Ella ho sabia.

- Perdona, no volia generar-te més dolor amb la pregunta. Només necessito el teu permís per ajudar-te. Abans de que sigui massa tard.

Una altra mirada. Suficient per recollir el consentiment.

- Tranquil·la, que mai sabrà que hem sigut nosaltres. Serà el nostre secret.

Només unes hores més tard, al vespre, miraculosament, els mossos van aparèixer per la porta del jardí, per presenciar en directe una nova agressió masclista. 

Feia setmanes que preparaven un cas per abusos a la feina del José Gómez Huestes. 

Avui havien aparegut les proves que necessitaven per processar-lo: gravacions de xantatges sexuals de les càmeres de seguretat de la feina, emails vexadors, i un reguitzell d’empleades afectades per diferents tipus d’agressions enregistrades electrònicament...  

S’haurien d’afegir, però, més càrrecs. 

Els dèspotes ho son a tot arreu. A la feina, i a casa.

___

Aquesta història és una ficció narrativa.

Si ets victima o coneixes algun cas real pots trobar ajuda aquí: Generalitat de Catalunya - Igualtat - Violència masclista

___

Llegir més: 

Sense forces (Artificialment intel·ligents - AI 1) - Cara B