Una llàgrima brilla

“…Fly up to the surface, 
and just start again…”

El locutor de la ràdio, irreverent, va tallar la cançó de Coldplay, com si res.
 "I amb aquest màgic “Som nosaltres contra el món” arribem al punt horari de les 6 de la tarda”- va anunciar.

 
Els tons que marcaven l’inici d’una nova hora van treure-la dels seus pensaments i va pujar la mirada cap al retrovisor, per veure la carona de l’infant, més seriosa de l’habitual, al seient del darrere.
 
-       No t’ha anat bé el cole, guapo?
-       Eh? Ah, el Thau, sí, sí, molt bé, com sempre.
-       I doncs?
-       Què?
-       Que et veig molt seriós, que et passa?
-       Res, res...
 
El semàfor de la Diagonal es va posar verd, i va forçar que desplacés l’atenció cap al trànsit, dens, malgrat totes les restriccions de mobilitat que la pandèmia havia forçat. Molts preferien el transport privat que arriscar-se al transport públic, en hores punta.
 
-       Mama...
-       Digues.
-       Aquest any vindran els Reis?
-       Clar, home! Què et fa pensar que no?

-       És un any tan estrany... 

No podem sortir de la ciutat, ni anar al Barça, ni gairebé anar a veure els avis... 
I els Reis semblen prou grans, d’edat... 
I si es posen malalts, també?
He sentit a la ràdio que potser no es fa la cavalcada!

Els ulls de l’infant, brillants, avisaven d’una llàgrima llesta per lliscar cap avall.

 
-       Sempre ho arreglen tot, els Reis, tranquil. 

Son màgics.

Ja saps que vols demanar?

-       Més o menys... M’ajudaràs a fer la carta, oi?
-       M’agradarà molt fer-la amb tu.
 

Uns dies més tard, Ses Majestats rebien aquesta carta:

 

Benvolguts Reis de l’Orient,
Espero que estigueu bé, i pugueu fer la feina en aquest moment tan estrany!
Aquest any, no sé si ens hem portat bé, la veritat. 
Hem fet, a casa, tot el que hem sabut, això sí.
Com sempre em porteu més regals dels que poso a la carta, aquest any només us demano una cosa: 
Recuperar els costums d’abans. 
Per exemple els partits setmanals, les vacances a llocs nous, els dinars amb els avis, les festes amb els amics, caminar pel carrer sense por a emmalaltir... i tot això.. 
Ja s’entén, oi? Si ho recuperem mica a mica, ja estarà prou bé.
Aquest any hem aprés què cal demanar-vos. 
Ho tindrem en compte per anys vinents.

Una forta abraçada i molta salut!

 

 

 

Bon Nadal i un 2021 per recomençar!

 

 

Banda sonora recomanada:

It’s us against the World – Coldplay