diumenge, 19 de juliol de 2020

Privacitat i coneixement (Episodi 2)

When I wake up, well I know I'm gonna be,

I'm gonna be the man who wakes up next you

Eren les 6:20 del matí, i les primeres línies de “500 miles” sonaven a l’app del Samsung de l'Eva, a sobre la tauleta de nit.

 

Tenia per davant un dia emocionant. Feia mesos que havia estat fent diferents projectes sobre tecnologies blockchain a la feina. Tipa estava ja de que els savis de sempre diguessin que aquesta tecnologia estava buscant encara alguna oportunitat on encaixés.

 

Ella sabia que no era així. Però calia trencar alguns murs abans. Ara s’estaven fent a miques ells sols, per la covid.

 

Fa uns mesos va optar per parlar d’això en el fòrum de difusió de carreres STEM a la Universitat. Privacitat i coneixement, la va titular. En una sala magna plena a vesar de joves talents va afirmar:

“Podem deixar enrere sistemes antics, basats en credencials d’identificació personals, i avançar cap a un món on l’ús de la informació es faci sempre de manera anònima, i beneficiant al seu propietari.”

 

Molts no van entendre massa que volia dir amb això. Però va posar uns exemples prou aclaridors:

 

“Una botiga quan et vol cobrar no necessita saber com et dius, ni el número de la teva targeta, ni veure la teva foto. Només necessita una garantia de cobrament.”

"Un agent en un control de vehicles, només necessita saber que tens una llicència de conduIr vigent, i la ITV passada, i que el control de drogues surt negatiu."

“Un metge no necessita saber com et dius i on vius. Necessita saber el teu historial per fer un bon diagnòstic.”

“En unes eleccions només es rellevant estar segur que pots votar, i que només ho fas un cop, abans de comptabilitzar la teva tria.” 

 

Tenim por de que ens controlin, de que sàpiguen què fem, què pensem, i que ho utilitzin en contra nostre. 

Vam llegir 1984, vam veure Minority report, i sabem com de perversa pot ser una policia i un sistema judicial corrupte. 
No cal anar a la ficció, però. Els diaris en son plens.

 

Ella sabia que només la matemàtica podia fer possible avançar en aquests horitzons, i que la gent no sentís que s’estava posant en risc la seva privacitat. 

 

Avui presentaria el nou cas d’ús de la tecnologia d’identificadors digitals, sobre tecnologia blockchain, per monitoritzar de manera anònima a la població amb símptomes de Covid-19.

 

Ningú més sabria que estaves malalt, excepte la CAT-i.

Ningú més sabria amb qui has estat, excepte la CAT-i.


Cap comentari:

Publica un comentari