dimarts, 21 de juliol de 2020

Confirmat: Positiu (Episodi 4)

"Crema la nit dins dels teus ulls,
Encens la flama de la terra dels teus esculls.
"

La Mònica s’ha aixecat ben d’hora ben d’hora, a quarts de 6, amb la màgica música de Txarango. Però es sent part d’una causa, i tot i que els dies són durs i arriba a casa morta de cansament, té cada dia l’energia que et dona sentir-te útil.

Lluny quedaven ja els dies de perseguir els cercles de contactes a cop de telèfon, a partir de llistes maldestres.

Hores i hores intentant contactar amb persones que amb prou feines sabies com es deien. Llistes fetes a corre-cuita per persones que prou preocupades estaven per elles mateixes, com per ser exhaustives amb els contactes que podien estar ara en risc. I després intentar convèncer-los de que es quedessin a casa i fossin solidaris.

Quan el departament de Salut de la República va implantar la CAT-i, es van poder centrar en el rellevant: atendre als candidats, assegurar si eren positius, i assessorar-los en el procés de confinament.
La resta, podien seguir amb la vida diària, i malgrat que el virus era prou present, l’activitat continuava.

Va arribar a la cita de les 7:40h amb uns minuts d’antelació.
La seva polsera es va posar de color taronja, indicant que calia emprar l’EPI.
Es va col·locar els guants, la màscara de protecció integral, i la bata d’un sol ús.
Va trucar a l’intercomunicador.

Bon dia. Sóc la Mònica, del Sistema de Salut. M’obres?
El brunzit d’obertura de la porta va acompanyar la afirmació del Ferran.

Un cop a dalt, va validar la identitat amb la polsera. No li va demanar el nom. No li calia per res.
En uns minuts van haver fet la prova, senzilla, ràpida. Com suposava, va sortir positiu.
La Mònica va obrir la tauleta, va informar del positiu i va començar el protocol.

Mira, tens diferents opcions.

Pots quedar-te a casa, i et farem un seguiment en remot. Si et quedes a casa, tot l’edifici passa a ser zona taronja, i tots tindran avisos d’utilitzar EPIs.

Però jo t’aconsello que et traslladis. La teva família podrà estar a casa més tranquil·la, ells encara són negatius, però durant uns dies els tindrem en observació extrema, i en tractament preventiu.

Tenim uns allotjaments on tindràs un tracte permanent, i assegurem que evitem nous contagis a casa. Com ho veus?

Els perfils com tu, majoritàriament, en 13 dies estan de tornada a casa. Però si es complica, sempre pot passar, estaràs en les millors mans.

Si a casa emmalalteixen, us posarem junts. A destí tens connexió, o sigui que mentre els metges no ho desaconsellin, podràs estar en contacte permanent amb la família. Allà no es permeten visites.

Ell va anar assentint.
Era dur, però semblava que era el millor que podia fer.

Mentre esperaven el transport, ja de camí, el Ferran no va poder aguantar-se:

Mònica, una pregunta: com m’he contagiat?

Ella, ja acostumada, va contestar.

Pregunta-li a la CAT-i. Només ella ho sap. Poso la ma al foc que no t’ho dirà.

Va pensar que potser ell ja ho sospitava. Portava la polsera. Algun avís segur que va rebre... Però ella no estava allà per jutjar a ningú. Aquest virus era dur de pelar.
Un cop el transport va emportar-se’l, la cita va desaparèixer de la seva tauleta.
Següent cita, a les 8:30, ben aprop d’allà. Arribaria, de nou, uns minuts abans.


Cap comentari:

Publica un comentari