dijous, 19 de desembre de 2019

Un conte per Nadal

L’Amat estava nerviós i el seu germà, el Camí, ho notava, i tractava d’ajudar-lo a acabar de preparar-ho tot, per quan arribessin els pares i la resta de la família. Aquest any havia agafat més responsabilitat i volia que tot sortís perfecte.

Avui era la nit de Nadal i esperava poder posar la projecció de l’últim episodi d’aquest any de “Cultura i Llibertat” abans de fer cagar el tió. 
S’alliberava a les plataformes aquest vespre.

Encara recordava la sèrie de l’any passat i de vegades la tornava a posar. 
Va liderar el rànquing de visualitzacions de totes les plataformes de vídeo per internet, i va ser traduïda a desenes de llengües. 
El programa “Cultura i Llibertat” que el molt honorable conseller de Cultura va impulsar, va substituir els sorteigs de Nadal, que considerava d’una altra època.
Consistia en un concurs de relats i petits contes que després diferents productores convertien en una sèrie.
En pocs anys el programa s’havia convertit en un esdeveniment que ja formava part del Nadal, i era tema de conversa de les sobretaules dels àpats familiars. 

Els relats havien de centrar-se en els eixos fonamentals de convivència que va definir la Constitució de la República. 
Per exemple el dret de consulta, que permetia obrir a referèndum digital qualsevol iniciativa política. O el dret de transparència, que permetia identificar un funcionari públic en qualsevol dels seus actes de servei. O el dret de manifestació, que tant els recordava el 20 de setembre del 2017 a la Rambla de Catalunya, i que va suposar que tanquessin al pare a la presó durant anys.

Per fi es va sentir el brunzit indicant que els pares eren a la porta de casa.

Avui a la mare li costaria contenir les llàgrimes. 
Masses Nadals havia viscut la Txell adulterats pel judici i la sentència, i sabia que aquests dies li recordaven especialment els viatges des de casa a la presó, per anar a veure al pare. 

El pare, el Jordi, desprenia la mateixa energia de sempre. 
Semblava que li era igual ser a sobre d’un cotxe de la Guardia Civil, o ser a la presó, o a la cadira de la conselleria de Cultura. 

Quina responsabilitat tenir un referent així.
No només pels Cuixart.


Bon Nadal i molta energia pel 2020!

Caminem junts i junts serem més forts.
Avui lluny és més a prop.

Cap comentari:

Publica un comentari