No parem de córrer, durant tot l’any.
Llegim, sentim, veiem que tot canvia cada cop més ràpid.
A l’empresa, ni entitats centenàries poden garantir el seu
futur, i viuen amb la mateixa incertesa que les petites llavors que lluiten per
aguantar els seus primers mesos.
Al carrer, el país es mou en una voràgine de rutes on les
ganes de construir un nou horitzó es troben la resposta de que s’ha de demanar
permís a una porta sense pom, tan rovellada com sempre.
I nosaltres, no parem de córrer, amunt i avall, intentant
trobar un sentit a les coses que fem cada dia.
La pressa no és un bon recurs per fer front a la complexitat.
És només una distracció que ens ocupa el temps, una capa d’activitat que ens allunya de les decisions a prendre.
És només una distracció que ens ocupa el temps, una capa d’activitat que ens allunya de les decisions a prendre.
Potser per això tornem a valorar el ioga, o intentem
recuperar la consciencia de viure cada moment.
La necessitat de prendre’s una treva.
La necessitat de prendre’s una treva.
Ha passat un any més, i el Naixement de l’Infant ja és aquí.
Un bon moment per pensar si hem dedicat l’any passat al que
volíem, o ens hem deixat portar per la pressa.
Tenim una nova oportunitat, ara comença, per construir un
any millor pels que ens envolten.
