dijous, 22 de desembre de 2016

Prou pressa

No parem de córrer, durant tot l’any.
Llegim, sentim, veiem que tot canvia cada cop més ràpid.
A l’empresa, ni entitats centenàries poden garantir el seu futur, i viuen amb la mateixa incertesa que les petites llavors que lluiten per aguantar els seus primers mesos.
Al carrer, el país es mou en una voràgine de rutes on les ganes de construir un nou horitzó es troben la resposta de que s’ha de demanar permís a una porta sense pom, tan rovellada com sempre. 
I nosaltres, no parem de córrer, amunt i avall, intentant trobar un sentit a les coses que fem cada dia.
La pressa no és un bon recurs per fer front a la complexitat.
És només una distracció que ens ocupa el temps, una capa d’activitat que ens allunya de les decisions a prendre.
Potser per això tornem a valorar el ioga, o intentem recuperar la consciencia de viure cada moment.
La necessitat de prendre’s una treva.
Ha passat un any més, i el Naixement de l’Infant ja és aquí.
Un bon moment per pensar si hem dedicat l’any passat al que volíem, o ens hem deixat portar per la pressa.
Tenim una nova oportunitat, ara comença, per construir un any millor pels que ens envolten.
Mou-te, però sense pressa.

Versió per imprimir