Si ens pregunten quines altres paraules ens evoca “innovació”
probablement contestarem “creativitat”, “novetat”, i conceptes més associats
amb la generació d’idees innovadores. Probablement és la part del procés d’innovació
que menys acostumats estem a gestionar, i per això és també la que centra més
la nostra curiositat. Però el camí és més llarg, ja que només arribant al
client, de manera prou generalitzada, podrem parlar d’innovació.
És veritat però que cal començar recollint idees concretes
que siguem capaços de construir a partir de l’observació, o d’una combinació de
conceptes prèviament existents. Per exemple, la capacitat d’una pantalla de reaccionar
a un impuls tàctil fa temps que és disponible, i de fet diversos enginys han
intentat explotar aquesta funcionalitat sense èxit durant uns anys (com el
Newton d’Apple, per exemple). Però la idea de poder treballar directament amb
el dispositiu, sense llapis, detectant múltiples tocs sobre la superfícies, i
reaccionant diferent en funció de la pressió obria nous horitzons d’aplicació.
En aquesta primera fase que podem anomenar pensar,
hem passat de conceptes a idees.
Però només amb idees no farem pas calés. Ara necessitem imaginar
el que realment volem fer. En aquesta segona fase, compartir, es busca poder dibuixar i comunicar el que emocionarà al
nostre client. Per seguir amb l’exemple de l’iphone, ara hauríem de ser capaços
de definir com seria el mòbil que volem construir: mides, funcionalitats,
interacció, disseny. Hem de passar de tenir opinions sobre les possibilitats de les idees, a construir una visió que ens convenci.
Ara ens cal, en el tercer pas, el desenvolupament, demostrar que aquesta visió no és una quimera,
sinó que realment podem construir-la. En el cas de l’iphone, per exemple, es
van trobar problemes de gruix, o de durada i escalfament de les bateries, que
va ser necessari resoldre per passar de tenir una oportunitat, a tenir una evidència:
la constatació de que el que es va dissenyar és viable.
Però si només som capaços de construir-ne un, no sembla que
això ens garanteixi massa retorn... oi? En la quarta fase, implementar, cal que siguem capaços de fer arribar a tots els
nostres clients potencials el nou producte o servei. Cal que els iphone arribin
a totes les botigues del món, i que tothom que estigui disposat a pagar el seu
preu en pugui disposar. Quan comencem aquesta fase tenim la confiança que ens ha donat l’evidència,
però cal aconseguir el rendiment que
ens farà arribar a l’excel·lència, i ara sí, ens assegurarà el retorn cercat.
La generació de la idea és doncs un embrió, que no
sempre acabarà viu. I per arribar al final del procés ja veiem que necessitem
més que “creativitat”. Molta feina a fer d’aterratge, de procés, de detall, d’assaig
i error. Molt més que una il·luminació per arribar a l’èxit.
