Quan vaig llegir Goleman
fa uns anys, em va cridar molt l’atenció com definia diferents estils de
lideratge que es podien observar en els nens: hi havia els que directament
prenien la iniciativa del grup i indicaven a la resta que fer i que no;
d'altres en canvi, passaven per una etapa més observadora del grup, i sense
aparent enfrontament movien a la resta cap a interessos personals.
D'una manera o de
l'altra, estem rodejats de persones, i algunes volen decidir, i d'altres prefereixen
deixar-se portar.
Vist així, sembla que els beneficis de prendre nosaltres les decisions són inapel·lables. Podrem tenir en compte aquelles coses que ens mouen, i traçar el camí que més ens convé per arribar al nostre objectiu.
Mai jugarem sols, i per tant, les nostres previsions sempre podran anar-se'n en orris, o patir canvis inesperats.
Però quina esperança tenim d'arribar on volem si no portem nosaltres el timó? Esperem que màgicament el món tingui pietat de nosaltres, i s'interessi pel mateix que nosaltres voldríem?
No sembla el camí deixar
que decideixin per nosaltres.
Tot i la possibilitat d'error, sempre estarem més a prop del que volem quan seguim el camí que ens marquem.
Som-hi doncs. Participa
del teu futur. Tu decideixes.
Referències:
