diumenge, 21 de setembre de 2014

En què som bons?

Després de compartir moltes hores de treball amb els companys de l'equip del màster, recordo com especialment útil una estona que vam dedicar a dir-nos entre nosaltres com ens vèiem. Cadascú va rebre un paper de punts forts i punts de millora del tots els companys.
Aquest contrast amb les persones que ens coneixen és fonamental. Potser ens pensem que donem una imatge, i realment els que ens rodegen en perceben una altra...

Avui vull centrar-me en els aspectes positius que ens destaquin els companys i en els que nosaltres ens sentim especialment potents. Probablement coincideixi amb el que de manera natural gaudim més de fer, ja que hi tenim talent.

Algunes persones tenen habilitats per explicar-se; altres per resumir i ordenar; altres per aconseguir un ambient de col·laboració; altres són divertides; algunes són creatives i unes altres grans negociadores. O capaces de vendre't una moto en un instant.

Potser us pensàveu trobar una llista de talents més orientada a les matèries que estudiàvem a l'escola, però crec que el talent és més aprop de les nostres competències, que del que hem estudiat, tot i que probablement, si vam triar bé, els estudis hauran aprofitat el nostre talent i l'hauran fet créixer.

Encertar en la explotació del talent, ens deia l'altre dia Santiago Álvarez de Mon en una xerrada al Palau Macaya, era una característica comú dels que havien trobat l'èxit.

En el llibre de Tom Kelley «Las diez caras de la innovación» es parla del perfil del interpolinitzador, un perfil amb característiques transversals que fa que es pugui comunicar bé amb tota la organització, però amb unes competències verticals, d'especialització, clares i potents.


Necessitem destacar en alguna cosa, ser diferents i especials. Aprofitem els nostres punts forts i mantenim-los al llarg de la nostra vida. Un jugador polivalent tindrà lloc a la banqueta. Un bon rematador jugarà els partits.

A fons: