Després de compartir moltes hores de treball amb els
companys de l'equip del màster, recordo com especialment útil una estona que
vam dedicar a dir-nos entre nosaltres com ens vèiem. Cadascú va rebre un paper
de punts forts i punts de millora del tots els companys.
Aquest contrast amb les persones que ens coneixen és
fonamental. Potser ens pensem que donem una imatge, i realment els que ens
rodegen en perceben una altra...
Avui vull centrar-me en els aspectes positius que ens
destaquin els companys i en els que nosaltres ens sentim especialment potents.
Probablement coincideixi amb el que de manera natural gaudim més de fer, ja que
hi tenim talent.
Algunes persones tenen habilitats per explicar-se; altres
per resumir i ordenar; altres per aconseguir un ambient de col·laboració;
altres són divertides; algunes són creatives i unes altres grans negociadores. O
capaces de vendre't una moto en un instant.
Potser us pensàveu trobar una llista de talents més
orientada a les matèries que estudiàvem a l'escola, però crec que el talent és
més aprop de les nostres competències, que del que hem estudiat, tot i que
probablement, si vam triar bé, els estudis hauran aprofitat el nostre talent i
l'hauran fet créixer.
Encertar en la explotació del talent, ens deia l'altre dia
Santiago Álvarez de Mon en una xerrada al Palau Macaya, era una característica
comú dels que havien trobat l'èxit.
En el llibre de Tom Kelley «Las diez caras de la innovación»
es parla del perfil del interpolinitzador, un perfil amb característiques
transversals que fa que es pugui comunicar bé amb tota la organització, però
amb unes competències verticals, d'especialització, clares i potents.
Necessitem destacar en alguna cosa, ser diferents i
especials. Aprofitem els nostres punts forts i mantenim-los al llarg de la
nostra vida. Un jugador polivalent tindrà lloc a la banqueta. Un bon rematador
jugarà els partits.
A fons:
