L’arbre del Nadal

La influència del cel ha estat sempre present en les dates escollides per a les celebracions. En concret, el solstici d’hivern ha estat aprofitat per moltes civilitzacions per lloar a les seves divinitats.

Ja els bàrbars del Nord d’Europa celebraven per aquestes dates l’aniversari d’un dels seus déus, Diví Indrasil, guarnint un roure. També l’antic Egipte, Xina i el poble Hebreu utilitzaven arbres de fulla perenne per simbolitzar l’univers, la vida eterna, l’amor de Déu.

Ara nosaltres guarnim els arbres amb pomes, recordant l’arbre del paradís, i una estrella al capdamunt per recordar la presència de l’àngel Gabriel al Portal.

L’arbre ens recorda la necessitat de col·laborar per arribar a la felicitat, a la feina, i a casa. La tasca de les arrels, del tronc, de les branques i les fulles simbolitza diferents característiques bàsiques per aconseguir l’èxit: La cerca de recursos, l’organització global, la meticulositat del detall, la relació amb l’exterior.

Busquem des de petits l’autonomia que ens dona solvència, però hem de recordar que només amb altres serem un arbre perenne.

I més ara, en que en un moment crític, hem de consolidar amb il·lusió un nou arbre que vol viure per sempre.

Per Nadal, pren-te una treva per cohesionar el teu arbre.

Bones festes!

Tu decideixes?

Quan vaig llegir Goleman fa uns anys, em va cridar molt l’atenció com definia diferents estils de lideratge que es podien observar en els nens: hi havia els que directament prenien la iniciativa del grup i indicaven a la resta que fer i que no; d'altres en canvi, passaven per una etapa més observadora del grup, i sense aparent enfrontament movien a la resta cap a interessos personals.

D'una manera o de l'altra, estem rodejats de persones, i algunes volen decidir, i d'altres prefereixen deixar-se portar.

Vist així, sembla que els beneficis de prendre nosaltres les decisions són inapel·lables. Podrem tenir en compte aquelles coses que ens mouen, i traçar el camí que més ens convé per arribar al nostre objectiu.

Mai jugarem sols, i per tant, les nostres previsions sempre podran anar-se'n en orris, o patir canvis inesperats.

Però quina esperança tenim d'arribar on volem si no portem nosaltres el timó? Esperem que màgicament el món tingui pietat de nosaltres, i s'interessi pel mateix que nosaltres voldríem?

No sembla el camí deixar que decideixin per nosaltres.

Tot i la possibilitat d'error, sempre estarem més a prop del que volem quan seguim el camí que ens marquem.

Som-hi doncs. Participa del teu futur. Tu decideixes.

Referències:

Intel·ligència Emocional (Daniel Goleman)

En què som bons?

Després de compartir moltes hores de treball amb els companys de l'equip del màster, recordo com especialment útil una estona que vam dedicar a dir-nos entre nosaltres com ens vèiem. Cadascú va rebre un paper de punts forts i punts de millora del tots els companys.

Aquest contrast amb les persones que ens coneixen és fonamental. Potser ens pensem que donem una imatge, i realment els que ens rodegen en perceben una altra...

Avui vull centrar-me en els aspectes positius que ens destaquin els companys i en els que nosaltres ens sentim especialment potents. Probablement coincideixi amb el que de manera natural gaudim més de fer, ja que hi tenim talent.

Algunes persones tenen habilitats per explicar-se; altres per resumir i ordenar; altres per aconseguir un ambient de col·laboració; altres són divertides; algunes són creatives i unes altres grans negociadores. O capaces de vendre't una moto en un instant.

Potser us pensàveu trobar una llista de talents més orientada a les matèries que estudiàvem a l'escola, però crec que el talent és més aprop de les nostres competències, que del que hem estudiat, tot i que probablement, si vam triar bé, els estudis hauran aprofitat el nostre talent i l'hauran fet créixer.

Encertar en la explotació del talent, ens deia l'altre dia Santiago Álvarez de Mon en una xerrada al Palau Macaya, era una característica comú dels que havien trobat l'èxit.

En el llibre de Tom Kelley «Las diez caras de la innovación» es parla del perfil del interpolinitzador, un perfil amb característiques transversals que fa que es pugui comunicar bé amb tota la organització, però amb unes competències verticals, d'especialització, clares i potents.

Necessitem destacar en alguna cosa, ser diferents i especials. Aprofitem els nostres punts forts i mantenim-los al llarg de la nostra vida. Un jugador polivalent tindrà lloc a la banqueta. Un bon rematador jugarà els partits.

A fons:

http://www.tenfacesofinnovation.com/thebook/index.htm

http://www.alvarezdemon.com/acerca-de-mi/

Marcar el ritme

Recordeu quan éreu estudiants?
Quan calia acabar de preparar un examen imminent, què fèieu?
Allargàveu la nit per trobar la calma i el moment per assimilar la matèria que et preguntarien a l'endemà?
O anàveu a dormir per aixecar-vos aviat i aprofitar els primers moments del dia per repassar les pàgines d'apunts?

Tots tenim moments de màxima energia, i sovint es concentren en horaris concrets del dia, marcats pels nostres ritmes biològics, però això que fèiem de joves de concentrar la preparació de l'examen en el nostre moment fort, potser ara ens costa més, al tenir que ordenar tota una jornada de treball, sovint massa llarga.

Potser caiem en el parany d'omplir-nos l'agenda de coses a fer, sense pensar si realment és el que caldria fer i si ho fem en el nostre millor moment, i amb la companyia adequada.

L'efectivitat de les persones que escullen el seu millor ritme de treball, ens arrossegarà a l'esgotament si no som capaços de fixar-nos els nostres propis moments i espais.

Anticipar-se en la resolució dels temes crítics en el moment adequat, delegar a la persona capaç, oblidar els destorbs als que no cal dedicar temps ara, regalar-se uns moments de descans entre les estones d'esforç...

Requereix energia, ordenar-se, però també n'estalvia. I tens el control.

A fons:

David Torne: Ser productiu o mantenir-se ocupat

Ron Friedman: When to schedule your most important work