diumenge, 22 de desembre de 2013

Un Nadal per decidir

Cada dia, cada hora, prenem decisions.
La majoria ens semblen intranscendents, però mica a mica van marcant la nostra vida.
Les relacions que fem, tan a la feina, com amb els amics o amb la família, depenen a vegades de petits detalls, com recordar determinats esdeveniments, complir els compromisos, o simplement estar atents a una conversa.
I cada decisió, no ens enganyem, no és fruit d’una coincidència, sinó del punt on posem el focus del que és realment important per nosaltres.
Tot i que alguns diuen que vivim a un món que no podem canviar, tot ho hem construït a partir de les nostres “petites” decisions: La parella que hem triat i el barri on vivim, l’escola dels petits i les botigues on comprem, com el lloc on treballem o el país que volem.
Amb la mateixa valentia amb que Josep i Maria enfrontaven el naixement de l’Infant, i que ens ha portat, milers d’anys després, un missatge d’Esperança per Nadal, cal que ens prenguem una treva per decidir que farem l’any vinent.
Un 2014 que ens demanarà encara més coratge per fer front a grans reptes.
I les nostres petites decisions de cada dia, poden portar-nos ben lluny. No ho dubteu.

Bon Nadal!

2 comentaris:

  1. Efectivament, tot el que som ho construïm a partir de moltes “petites” decisions. La parella que hem triat i el barri on vivim, l’escola dels petits i les botigues on comprem, com el lloc on treballem. Però perquè aquestes decisions tinguin efectes positius han de ser intel•ligents.
    Tot el que dius ho he pogut triar, excepte el país que vull. Espero poder-lo triar ben aviat, però tenim al davant un estat poderós, més fort que nosaltres que posa tots els mitjans per impedir-ho. Per poder aconseguir el nostre objectiu cal que les nostres decisions siguin com dius valentes i amb coratge, però no és suficient. L’única possibilitat que tenim és que aquestes decisions siguin intel•ligents.
    Quan era petit, devia tenir uns dotze o tretze anys, jo no era ràpid, ni fort. Un dia, el professor ens va portar al pati i ens va fer jugar al joc del mocador, que tots hem jugat alguna vegada de petits. Consistia en que el professor es posava al mig del pati, on hi havia la ratlla del mig del camp i aguantava un mocador. A cada extrem del pati hi havia un nen i quan el professor donava la sortida havies de córrer fins el mocador, el més ràpid agafar-lo sense trepitjar la ratlla i tornar al punt de partida sense que l’altre nen t’agafes. Si no t’agafava guanyaves tu, si no guanyava ell.
    Doncs a mi em va tocar amb un nen més ràpid i fort que jo. Tot i això, no vaig donar-me per vençut. Quan el professor va donar la sortida, jo i l’altre nen vam sortir corrents a agafar el mocador. Evidentment, l’altre nen va arribar abans que jo, però no gaire. Va cometre un error que va ser que en lloc d’agafar el mocador i marxar corrent, es va parar davant del mocador i llavors jo també vaig poder arribar al mocador.
    Estàvem els dos davant del mocador que aguantava el professor i ell era més ràpid. Tots els altres nens de classe mirant.
    Havíem de prendre una decisió i jo la vaig prendre més ràpid i més intel•ligent que ell. Li vaig senyalar el terra i li vaig dir que havia trepitjat la ratlla, llavors en el moment que ell inconscientment va mirar al terra per veure si realment havia trepitjat la ratlla, jo vaig agafar el mocador i vaig sortir corrent cap el punt de partida. Quan ell va reaccionar ja li havia tret un metro o dos d’avantatge. El professor va riure per la intel•ligència de l’engany.
    Tot i ser ell més ràpid, vaig aconseguir arribar abans que ell m’agafés i vaig guanyar.
    Amb això et vull dir que juguem amb dos factors: que l’altra part més poderosa prengui decisions equivocades (la qual cosa ens ajuda) i nosaltres decisions intel•ligents (que ho estem fent). Només així i amb la part de sort corresponent ho aconseguirem.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari, Josep.
    Crec, però, que el país que tenim també l'hem anat triant entre tots.
    Darrerament, però, molts han vist que la via que havien escollit fins ara era una via morta. És intel·ligent canviar el rumb, i forma part del viatge.
    Aquesta és també ara la nostra força, i el sentit del missatge.
    Tenim a les nostres mans, com sempre, el nostre futur, que formem cada dia amb petites decisions.
    Tot i que tenim pressa, estic d'acord en que cal ser intel·ligents.
    Un any nou per davant, i tot per guanyar.
    PS: Millor si ningú se sent massa perdedor amb la teva victòria.

    ResponElimina