Entrades
Innovar, a qui beneficia?
Els entorns actuals de restricció
de recursos condicionen el suport públic i privat que recolzaven el
sistema d’innovació, que es veia com un mecanisme en el que calia
invertir per obtenir un rendiment futur.
És per això que ara té molt
sentit parlar d’ecosistemes d’innovació, entesos com equilibris
gairebé màgics, sostenibles en el temps, que fan que la convivència
resulti per a tots els agents innovadors prou profitosa, sense haver
de mantenir-los de manera artificial (injectant fons).
Els beneficis esperats són
diferents per cada agent (empreses, universitats, administracions...)
i de fet han de convertir-se en complementaris per construir un
ecosistema.
Tots els agents estan formats de
persones, i els beneficis de participar en processos de generació
d’innovació per elles és sovint prou estimulant tant
intel·lectualment com emocional, com per garantir-ne la dedicació i
l’actitud positiva si els agents als que “pertanyen” els ho
demanen.
Aquestes persones necessiten
estímuls i reptes on centrar-se, coneixement de l’estat de l’art
i del mercat, i mitjans per definir, provar i construir solucions
d'èxit.
Tot i ser una equació complexa, no
sembla pas irresoluble, ja que podem trobar fonts per cada
necessitat (les universitats tenen recursos i ciència, les empreses
tenen reptes i volen solucions...), i convenientment alineats tots
guanyen.
El mecanisme bàsic per a resoldre
la fórmula és que la informació flueixi entre els agents de
l’ecosistema, i és probable que internet ens faci la feina. Avui
els necessitats i els oferents troben a la xarxa la connexió màgica.
L’ecosistema d’innovació
necessita construir models de cooperació més enllà de la
competició, i cerca més la supervivència a llarg termini que
esgotar els recursos en poc temps (bombolles).
Potser la pregunta és a qui
beneficien, doncs, les bombolles.
PS: Cui prodest,
també utilitzada com Cui bono (en català «qui
se'n beneficia?»), és una locució
llatina que fa referència quant d'aclaridor pot resultar en
molts casos, a l'hora de determinar l'autor d'un acte, que roman
desconegut, el fet de preguntar-se qui es beneficiaria dels seus
resultats. (Wikipèdia)
