diumenge, 7 d’octubre de 2012

Amb il·lusió


Estem vivint una època de canvis i contrastos.

Com ja vam comentar fa uns mesos, estàvem disposats a fer més amb menys i ens han pres la paraula. Uns quants, els afortunats, mantenen la feina a canvi d'augmentar esforços, i veuen cada dia que ni així poden mantenir els rendiments que havien aconseguit en el passat. Altres, tenen tot el temps per avorrir la situació en la que es troben.

Què podem fer, doncs, per no caure, uns i altres, en el desànim?

Diuen els experts en motivació que hi ha tres grans forces que ens mouen a l'acció:
La primera, que anomenen motivació intrínseca, és la que experimentem pel mateix plaer que ens produeix fer la tasca. Si ens agrada fer esport, o llegir, o veure una bona pel·lícula, no cal que se'ns doni cap més estímul que ens mogui a fer-ho. Al contrari, robarem tot el temps que puguem a la resta per dedicar-li a aquestes tasques.
La segona, la motivació extrínseca, és la recompensa que rebem de l'exterior i ens empeny a fer una tasca que no voldríem fer. Per tant, el premi final o la conseqüència de l'acció venç la resistència interna per dedicar el nostre temps a una altra cosa. El salari està en aquest grup.
A aquestes dues més tradicionals, s'ha afegit una tercera, la motivació transcendent, que vol expressar la força que per les persones suposa satisfer les necessitats d'altres, en general moguts per una sèrie de valors. Ens fa ser més feliços si aportem quelcom nostre a un benefici comú.

Avui, però, la motivació intrínseca està caient, ja que el nerviosisme actual, l'exigència de resultats, i la baixa disponibilitat de recursos fan que les tasques a realitzar a diari hagin perdut el seu encant. 
La motivació extrínseca, també minva, ja que els salaris baixen, i la recompensa costa cada dia més esforç d'aconseguir.
Només ens queda una força per equilibrar el nostre pastís de motivació: la transcendent. Per exemple, la de construir un futur millor pels nostres.
Per això crec que quan milers o milions de persones es mobilitzen amb il·lusió, tenen un potencial per moure's a l'acció que ningú pot menysprear.
Precisament és el que necessitem per sortir de la crisi, trobar noves forces que ens impulsin endavant.
Per sort, uns quants líders sembla que ho han entès, i ens ajudaran a fer el camí plegats.
Som-hi!

Fer més amb menys - Llegir més
Motivació Transcendent - Llegir més (J.A. Pérez López)

1 comentari:

  1. Xavier Amill ha afegit un comentari.

    http://xerrola.wordpress.com/author/xerrola/

    El teu article em fa reflexionar sobre les emocions que sentim quan un pensament nostre fet acció afecta positivament en una altra persona. Els que estem inmersos en el món de les tecnologíes, un dia vam fer “click” i ens vam adonar lo soques que havíem estat. Les tecnologíes són la eina però les idees, sobretot les bones, ens canvïen a nosaltres i a tots els que ens envolten. Quan aquest entorn es laboral, amical, familiar o barrejat, la capacitat d’exponenciació d’aquesta força que esmentes té un poder enorme. Quan els valors són els pilars que mouen aquesta força, no hi ha límits i la comunió es certament trascendent.

    Si som capaços de balançejar les motivacions que temporalment flaquejen per una motivació fins ara una mica adormida com la trascendent, ben recuperada sigui. Tal com fem els muntanyencs quan ascendim a grans muntanyes, hi ha moments en que l’estratègia, l’experiència i el seny són claus. Cal descendre, reposar i recuperar forçes per encabat tornar a pujar encara més alt. Valorar més que mai els riscos i els beneficis dels nostres projectes, sense que la prudència ens faci cobards.

    Admiro a aquelles persones que han fet del despreniment personal més absolut la causa de la seva vida. El proïsme, la generositat, l’afecte, l’ambició de millora, la paciència, la constància, … són valors de tant de pes, que aquest comentari segur que pesarà megues i megues.

    ResponElimina