diumenge, 5 de febrer de 2012

Escoltar els senyals


Com pot ser que no veiéssim venir aquesta crisi, i que no féssim res per evitar-la? De fet, els senyals hi eren, i alguns ens ho advertien, però no ens els vam escoltar. O només el tros que volíem sentir.

I realment tenim tendència, tan individualment com organitzativa, a fer servir les observacions per constatar el que esperem demostrar i descartar el que no encaixi, o per proposar la solució que serà de consens encara que no sigui la més apropiada.

Paul J.H. Schoemaker i George S. Day estructuren a “How to Make Sense of Weak Signals” (MIT Sloan Management Review Ref. 3440) unes recomanacions per escoltar detalls que ens poden afectar a l'estratègia a seguir en el futur.

  • Una de les alertes que podem activar per detectar aquests detalls és escoltar les sensacions d'altres realitats locals més allunyades de la nostra visió. Podem desplegar antenes fora dels nostres guetos, ja que sovint tendim a generalitzar que la nostra realitat és la única possible.
  • També determinades persones de la nostra xarxa ens poden ajudar a complementar la visió del món futur amb els seus ulls. Persones diferents al nostre entorn de sempre, amb sensibilitats i competències diferents, però inquietes i amb capacitat de detectar canvis latents.
  • El seguiment de la tecnologia i dels detectors de tendències serà també un punt obligat d'atenció, on anar a mirar l'estat de l'art, de manera activa i periòdica i amb una mirada oberta.
  • Si la intuïció o la inèrcia ens porta a prendre una solució fàcil, però que ens deixa dubtes oberts, pot ser interessant crear un grup d'oposició lleial, que qüestioni sempre els resultats de la decisió presa, i ens alerti si cal canviar de rumb.
  • Escoltar els rumors o fins i tot propiciar-los, a través de xarxes anònimes, ens pot ajudar a detectar esbiaixos ocults, a recollir estats d'opinió als que no volíem fer front.
  • Una altra recomanació és executar en paral·lel un pla B per si els pitjors auguris, als que no volem fer cas, s'acaben complint. Disposar d'un pla de contingència del negoci per si van mal dades ens salvarà en el cas pitjor, o ens ajudarà a diversificar si tot va bé.
  • Quan els petits detalls deixen de ser-ho i es comencen a convertir en realitats palpables, caldrà actuar de manera decidida. Quan les vendes i els beneficis cauen, ja no podem parlar de senyals irrellevants. En aquest punt, la manca d'acció pot portar a tenir que tancar. Probablement calgui portar a terme transformacions profundes.
  • Discutir els models a seguir és una actitud sana, sobretot si es converteix més en un diàleg contra les idees més que contra les persones. Definim el que volem ser i contrastem-ho: potser acabem veient que no era defensable o que com a mínim calia fer retocs a la estratègia inicial.
  • Finalment, escoltar la veu dels més experimentats, sobretot si van viure situacions similars, pot ajudar-nos a completar la visió global que necessitem.

Cada dia prenem petites decisions que ens van definint el futur. Hem d'orientar aquest futur cap a la nostra visió desitjada, la que més respon al nostre model de felicitat. Però cal que estem atents als missatges que per tot arreu ens arriben, encara que no ens agradin.
Ja que no voler veure els obstacles, ens farà encara més difícil esquivar-los.