diumenge, 7 d’octubre de 2012

Amb il·lusió


Estem vivint una època de canvis i contrastos.

Com ja vam comentar fa uns mesos, estàvem disposats a fer més amb menys i ens han pres la paraula. Uns quants, els afortunats, mantenen la feina a canvi d'augmentar esforços, i veuen cada dia que ni així poden mantenir els rendiments que havien aconseguit en el passat. Altres, tenen tot el temps per avorrir la situació en la que es troben.

Què podem fer, doncs, per no caure, uns i altres, en el desànim?

Diuen els experts en motivació que hi ha tres grans forces que ens mouen a l'acció:
La primera, que anomenen motivació intrínseca, és la que experimentem pel mateix plaer que ens produeix fer la tasca. Si ens agrada fer esport, o llegir, o veure una bona pel·lícula, no cal que se'ns doni cap més estímul que ens mogui a fer-ho. Al contrari, robarem tot el temps que puguem a la resta per dedicar-li a aquestes tasques.
La segona, la motivació extrínseca, és la recompensa que rebem de l'exterior i ens empeny a fer una tasca que no voldríem fer. Per tant, el premi final o la conseqüència de l'acció venç la resistència interna per dedicar el nostre temps a una altra cosa. El salari està en aquest grup.
A aquestes dues més tradicionals, s'ha afegit una tercera, la motivació transcendent, que vol expressar la força que per les persones suposa satisfer les necessitats d'altres, en general moguts per una sèrie de valors. Ens fa ser més feliços si aportem quelcom nostre a un benefici comú.

Avui, però, la motivació intrínseca està caient, ja que el nerviosisme actual, l'exigència de resultats, i la baixa disponibilitat de recursos fan que les tasques a realitzar a diari hagin perdut el seu encant. 
La motivació extrínseca, també minva, ja que els salaris baixen, i la recompensa costa cada dia més esforç d'aconseguir.
Només ens queda una força per equilibrar el nostre pastís de motivació: la transcendent. Per exemple, la de construir un futur millor pels nostres.
Per això crec que quan milers o milions de persones es mobilitzen amb il·lusió, tenen un potencial per moure's a l'acció que ningú pot menysprear.
Precisament és el que necessitem per sortir de la crisi, trobar noves forces que ens impulsin endavant.
Per sort, uns quants líders sembla que ho han entès, i ens ajudaran a fer el camí plegats.
Som-hi!

Fer més amb menys - Llegir més
Motivació Transcendent - Llegir més (J.A. Pérez López)

diumenge, 5 de febrer de 2012

Escoltar els senyals


Com pot ser que no veiéssim venir aquesta crisi, i que no féssim res per evitar-la? De fet, els senyals hi eren, i alguns ens ho advertien, però no ens els vam escoltar. O només el tros que volíem sentir.

I realment tenim tendència, tan individualment com organitzativa, a fer servir les observacions per constatar el que esperem demostrar i descartar el que no encaixi, o per proposar la solució que serà de consens encara que no sigui la més apropiada.

Paul J.H. Schoemaker i George S. Day estructuren a “How to Make Sense of Weak Signals” (MIT Sloan Management Review Ref. 3440) unes recomanacions per escoltar detalls que ens poden afectar a l'estratègia a seguir en el futur.

  • Una de les alertes que podem activar per detectar aquests detalls és escoltar les sensacions d'altres realitats locals més allunyades de la nostra visió. Podem desplegar antenes fora dels nostres guetos, ja que sovint tendim a generalitzar que la nostra realitat és la única possible.
  • També determinades persones de la nostra xarxa ens poden ajudar a complementar la visió del món futur amb els seus ulls. Persones diferents al nostre entorn de sempre, amb sensibilitats i competències diferents, però inquietes i amb capacitat de detectar canvis latents.
  • El seguiment de la tecnologia i dels detectors de tendències serà també un punt obligat d'atenció, on anar a mirar l'estat de l'art, de manera activa i periòdica i amb una mirada oberta.
  • Si la intuïció o la inèrcia ens porta a prendre una solució fàcil, però que ens deixa dubtes oberts, pot ser interessant crear un grup d'oposició lleial, que qüestioni sempre els resultats de la decisió presa, i ens alerti si cal canviar de rumb.
  • Escoltar els rumors o fins i tot propiciar-los, a través de xarxes anònimes, ens pot ajudar a detectar esbiaixos ocults, a recollir estats d'opinió als que no volíem fer front.
  • Una altra recomanació és executar en paral·lel un pla B per si els pitjors auguris, als que no volem fer cas, s'acaben complint. Disposar d'un pla de contingència del negoci per si van mal dades ens salvarà en el cas pitjor, o ens ajudarà a diversificar si tot va bé.
  • Quan els petits detalls deixen de ser-ho i es comencen a convertir en realitats palpables, caldrà actuar de manera decidida. Quan les vendes i els beneficis cauen, ja no podem parlar de senyals irrellevants. En aquest punt, la manca d'acció pot portar a tenir que tancar. Probablement calgui portar a terme transformacions profundes.
  • Discutir els models a seguir és una actitud sana, sobretot si es converteix més en un diàleg contra les idees més que contra les persones. Definim el que volem ser i contrastem-ho: potser acabem veient que no era defensable o que com a mínim calia fer retocs a la estratègia inicial.
  • Finalment, escoltar la veu dels més experimentats, sobretot si van viure situacions similars, pot ajudar-nos a completar la visió global que necessitem.

Cada dia prenem petites decisions que ens van definint el futur. Hem d'orientar aquest futur cap a la nostra visió desitjada, la que més respon al nostre model de felicitat. Però cal que estem atents als missatges que per tot arreu ens arriben, encara que no ens agradin.
Ja que no voler veure els obstacles, ens farà encara més difícil esquivar-los.

dissabte, 21 de gener de 2012

Lliure o premium


Lluny queden les nits d'estiu de la meva adolescència, on tot escoltant la ràdio, devorava els llibres de la biblioteca de sota de casa. Sempre tenia posat una cassette a la platina llesta per gravar aquella cançó de moda que desapareixeria de les llistes amb la mateixa facilitat que havia arribat a l'èxit.
No pagava pel llibre, ho feia la biblioteca de l'obra social d'una caixa, que a canvi rebia la meva confiança i els meus (pocs) diners.
No pagava per la ràdio, ho feien els anunciants, que sabien l'audiència que tenien.
Pagava per un dispositiu, això sí, gravador, però sense cànon. I també pagava per unes cintes de cassette que tampoc tenien cànon.
Potser era un delinqüent?
Ara és veritat que la tecnologia ha fet un salt i les còpies que es poden obtenir sense pagar tenen la mateixa qualitat que les de pagament, lluny del meu cassette, però no trobo tantes diferències.
Els models de negoci no duren eternament, i els que feien cintes ara han de fer una altra cosa.
De la mateixa manera, la indústria del cine, de la literatura, de la música i totes les que volen limitar l'ús d'una creació personal han d'evolucionar. I ho estan fent, no els queda més remei.
Tancar ara una web, o criminalitzar els que baixen continguts digitals, no fa canviar res. I encara menys posar al mateix sac qualsevol servei basat en el núvol, com el DropBox, que trobo insultant que es classifiqui com impulsor de la pirateria.

No podem viure de continguts passats. A alguns els sap greu, però és així.

Ni el Messi cobra per cada vegada que veiem repetit un dels seus màgics gols per YouTube. I crec que es guanya prou bé la vida. Cada dia, però, ha de sortir al camp, a lluitar i a patir agressions.
El futbol ja ha trobat la seva fòrmula: si vols el directe, paga una entrada a l'estadi o de la tele de pagament.
La música també: l'experiència viscuda en un concert supera l'audició digital.
El cine de manera similar, pot equipar sales per viure emocions que no estan a l'abast del menjador de casa.
Els diaris també: una part gratuïta una altra de pagament, apart del suport paper.

Tots els que pugem continguts a la xarxa som conscients de que passen a ser de tothom de manera fàcil. Però perdem valor per això?
No, el valor és la nostra capacitat constant de trobar noves connexions, noves derivades, noves solucions. Clar, requereix un esforç constant.

No creieu que tot és prou senzill?
Un servei bàsic lliure de pagament. Un servei premium de pagament.
Uns negocis moren i altres neixen. Millor acceptar-ho com és.


Diari ara: Vint preguntes amb resposta per entendre la guerra d'internet