Sentim per tot arreu que cal treballar més. Als metges se'ls demana que facin més cobrant menys. A la nostra tele, també ens diuen que fan més amb menys. Als professors també se'ls demana més hores de classe. I als policies més esforç. Fins i tot el Guardiola ens demana que ens aixequem ben aviat per dedicar més temps a la feina... Però per una altra banda, la realitat és que hi ha una davallada del consum, del crèdit, de l'activitat de moltes empreses i això també es nota en que hi ha menys feina a fer. O com a mínim d'aquell tipus de feina que no cal anar a buscar.
Recordem com havíem de lluitar fa pocs anys per a que ens vingués a casa a pintar algú, o per a que el fuster arreglés aquell detall, o el lampista revisés la instal·lació. O de les cues als comerços, i de la manca d'atenció dels dependents. I això per no parlar de les immobiliàries, que directament destriaven els clients només per l'aparença.
Les comandes venien sense buscar-les. Ara no.
Tenim temps. Estem disposats a fer més. A aixecar-nos més aviat. Més de 600 mil persones tenen de fet tot el dia lliure a Catalunya.
El problema és que no sabem què fer-ne, del temps.
Ningú pot respondre per nosaltres aquesta pregunta tan complicada: Que hem de fer amb el nostre temps?
Els mètodes per innovar ens poden ajudar, tant personalment com a les empreses, a trobar la pròpia resposta. Preguntar-se en que ets diferent, què saps fer, què vols fer, pot ser un bon punt de partida.
Podem dedicar el nostre temps a aprendre. Potser alguna de les respostes a les anteriors preguntes ens ha fet veure que el camí que volem seguir requereix un reciclatge formatiu o l'adquisició de noves habilitats.
Podem compartir el que sabem fer amb altres. Els negocis es continuen tancant per vincles de confiança i només eixamplant la nostra xarxa de contactes podem arribar més lluny i tenir més opcions de captar clients.
També podem col·laborar en iniciatives d'altres, complementant-les, enriquint la pròpia oferta i la de l'altre, guanyant-hi tots.
Podem emprendre noves iniciatives, detectant les necessitats dels nous mercats, i atacant-les de manera decidida, atrevida i alhora mesurada.
Decididament, el que no podem fer és lamentar-nos i esperar que tot s'arregli.
Fa pinta de que ningú ho arreglarà per nosaltres. Prou feina tindrà cadascú a cuidar el seu jardí
Més detalls:
http://www.ara.cat/comunicacio/TV3-Monica_Terribas-mirall_trencat_0_570542956.html
http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=0607
