diumenge, 13 de febrer de 2011

El valor de les paraules


De tan fer-les servir, les paraules sembla que es gasten. O potser hauríem de dir de tan fer-ne un mal ús!

Estem tips de veure com les organitzacions renoven periòdicament els noms dels càrrecs o fins i tot de les unitats organitzatives que progressivament han anat perdent la integritat amb la que van ser creades. Directors, caps, gerents, socis, encarregats, supervisors amb tota classe de prefixes o sufixes, van naixent i morint en una lenta evolució natural.

De la mateixa manera, determinades frases fetes que han fet fortuna apareixen de cop i volta a les presentacions de les consultories de prestigi i a partir d'aquí es repliquen com virus contagiosos a qualsevol document de la organització. Un d'aquests exemples de frases afortunades és “crear valor”.

La creació de valor ha estat un dels paradigmes del management des del seus orígens, si bé el que ha canviat al llarg del temps és qui era l'encarregat de mesurar el valor. Per exemple, per Taylor i els seus principis del management de primers del segle XX, el més important era la fabricació eficient, i el client tenia que comprar el que es podia produir de la manera més barata possible. A mitjans de segle, Drucker va situar al client al centre d'aquest procés de mesura del valor afegit.

Pels clients, el valor és un equilibri entre la qualitat percebuda i el cost. La gràcia, o la desgràcia, és que aquesta balança ha de suportar pressions d'altres forces que contínuament condicionen el resultat.
Per exemple, un servei associat a un producte, com per exemple l'assessorament, el transport i la instal·lació, pot ser percebut com un valor afegit si el cost repercutit pel servei és inferior a la valoració que el client fa del seu propi temps.

És veritat que hi ha paraules que es desgasten, però és evident que el valor que els clients donen als productes i serveis continua essent determinant en la decisió de compra.
Tenim “crear valor” per estona.