dimarts, 18 de gener de 2011

L'essència


Fins on arribarem en nom de la reducció de costos?
Les empreses, però també els països estan abocats a una lluita per reduir les despeses. Però quan ja es porten més de dos anys de grans retallades cada cop es fa més difícil escollir el lloc on posar la tisora.

Com els pols contraris s'atreuen, podríem comparar aquesta decisió amb una altra, molt més positiva, i de futur, com la de on posar els límits de la innovació. Com en tot, no hi ha una recepta màgica, però el sentit comú ens diu que tot i que totes les tècniques creatives aposten per pensar d'entrada sense barreres, la lògica ha de recollir després els fruits de la creativitat per centrar-los en la viabilitat. Aquests processos de dispersió seguits de fases de concreció ens haurien de portar a una redefinició raonable del que volem ser, aprofitant tot el que sabem fer, i sense perdre l'essència del que som.

I no ens enganyem, els nostres valors són l'essència de la companyia. No podem deixar de ser nosaltres mateixos, ja que deixarem de tenir sentit pels nostres clients, pels nostres empleats. Si una empresa perd l'ànima, deixarà de ser percebuda com diferent pel mercat, i passarà a rebolcar-se al fang de la lluita sagnant pel millor preu. És anar a morir.

De la mateixa manera, un país no pot deixar de ser qui és. No és un problema de costos. És un problema de valors.
No oblidem que són les emocions les que mouen a les persones. I si perdem la il·lusió per lluitar per la nostra companyia o pel nostre país, no tindrem una bona sortida de la crisi. Ja que no ens enganyem: només retallant no ho arreglarem.
Algú ha de pensar en crear, i només l'emoció estimula la creativitat.

Vigilem de no retallar l'essència o ho perdrem tot.