dilluns, 19 de desembre de 2011

Amb l'excusa del Nadal...


Tenim moltes excuses
per passar per aquest Nadal de puntetes.

Cau fatal, aquest any, en cap de setmana...
Amb la crisi a més, no podem fer segons què...
I sembla que l'esperit de la gent també està força tocat,

i la inseguretat s'ha apoderat de moltes vides.
No ve res de gust, tot fa mandra.

En canvi, el missatge nadalenc,
amb el naixement de l'Infant,
és d'esperança i d'il·lusió,
de confiança i de companyia,
d'amor i felicitat.

Necessitem el Nadal més que mai.

Volem que l'esperança ens faci lluitar per un futur millor,
individual i social.
Ens cal recolzar-nos entre nosaltres,
confiant que ens ajudarem per tirar endavant,
fent valer les nostres capacitats,
dins de les normes que ens marquen els valors.
I hem de fer la vida dels nostres més agradable,
i recarregar el desgast de cada dia.

Fem una treva per Nadal,
i que aquest esperit ens acompanyi tot el 2012!

dimarts, 6 de desembre de 2011

Canviar 2.0


Tots plegats estem cercant el nostre paper en la revolució de les xarxes socials. Les organitzacions també.
Queden però moltes incògnites encara per resoldre que segurament només el temps contestarà. En el darrer estudi de McKinsey sobre com les tecnologies socials transformaran les empreses tampoc n'he tret l'entrellat del tot. Tan sols algunes pistes. Per exemple:
  • Les empreses que més utilitzen aquestes tecnologies, tan internament com externament, són les que més creuen en el seu poder de transformació. Per tant, o encara no s'han desencantat, o han pogut constatar el seu potencial.

  • Els beneficis que s'obtenen no perduren si no hi ha al darrera un esforç continuat, una aposta constant per aquests mitjans. No podia ser d'una altra manera, ja que un dels potencials més importants de les xarxes socials és la seva capacitat de “viure el moment” i difícilment podrem allargar-lo gaire.

  • Es posen sota l'etiqueta de tecnologies socials eines que no tenen res a veure. El microblogging, la potència wiki, els RSS, els blogs, o les xarxes de contactes no són el mateix.

  • Aquestes tecnologies s'utilitzen avui per avui més per mirar el futur (idees, estratègia, conèixer el mercat) que per treballar el present (gestió de projectes, productivitat i compensació).

  • Molts aposten que potenciaran a la persona de talent, permetent-li triar en quins projectes i amb quines persones vol treballar.

  • La informació fluirà més que ara, i per tant la transparència guanyarà importància, al no poder-se amagar gairebé res.


Encara veig però una oportunitat per aquelles empreses que de debò encertin la utilitat empresarial d'aquesta nova manera de relacionar-se entre persones i grups.

Les empreses enquestades opinen que l'impacte organitzatiu acabarà afectant a molts dels processos de la companyia. Els canvis no són ben rebuts a les organitzacions, ja que alguns prefereixen mantenir les coses com estan per no posar en perill el seu status, o per no moure's de la zona de confort. Per tant, aquestes eines trobaran rebuig intern, també.

En un no res, aquells que no pensin en les eines socials per resoldre les necessitats organitzatives que cal afrontar en el dia a dia de les nostres empreses, ens semblaran tant antiquats com els que encara ens demanen que posem un paper per fax.

Observem, doncs, i apliquem. L'assaig i segurament l'error sembla l'únic camí cap a l'encert.
Serà divertit.

How social technologies are extending the organization

diumenge, 13 de novembre de 2011

Més amb menys


Sentim cada dia als experts per les diferents tertúlies econòmiques que al nostre país tenim problemes de productivitat. Hem de ser capaços de generar més amb menys. Lluny del que podríem pensar, com ens feia veure el McKinsey Quarterly de Juny de 2010, augmentar la productivitat dels que treballen és la manera de generar nous llocs de treball, gràcies als efectes positius de la prosperitat que es genera.

En 40 anys, s'ha passat de necessitar 80 cèntims per generar un euro, a només prop de 30.
I encara tenim camí per recórrer. Algunes indústries fa temps que estan obtenint cada cop més profit de la tecnologia, com el sector financer o les telecos, però altres, com el sector sanitari, l'educació i el sector públic tenen encara oportunitats per endegar.

Els discursos en que per ser més productius s'havia de treballar més hores, o allargar la vida laboral dels treballadors o flexibilitzar les condicions laborals, tan presents en la nostra actualitat en els darrers mesos, es demostren menys efectius ja que els increments de la productivitat provenen en dues terceres parts de la innovació en processos i en productes.

Estem en un camí que ens farà canviar l'eficiència per la intel·ligència, proporcionada per uns nous treballadors del coneixement, avesats a l'anàlisi de múltiple informació, la capacitat d'anàlisi i de resolució de problemes i el pensament creatiu. Estadístiques demostren que les empreses que dupliquen aquest tipus de professionals (del 20% habitual, al 40% del total) passen a triplicar resultats.

No és suficient fitxar talent, ja que cal després donar-li la informació i la autonomia que maximitzi la seva aportació de valor. D'aquí la importància de connectar als treballadors amb els indicadors de negoci, escollits i correctes, que els permetin prendre les bones decisions.

I més en un món on les bases del negoci ens poden canviar en molt menys temps del que creiem. Kodak porta anys intentant adaptar-se, sense encert, al canvi radical que ha provocat la fotografia digital, un canvi que en part va precipitar amb les seves innovacions. De valors en borsa que apuntaven als noranta dòlars, ara es baralla diàriament amb els centaus al voltant d'un dòlar. De 150.000 treballadors a menys de 20.000.
Altres companyies no tindran tant temps com ha tingut Kodak per intentar corregir el rumb.

Més detalls:

McKinsey Quarterly: The productivity imperative.

Kodak: 470 milions d'euros en pèrdues el 2011.

El paper de la productivitat en el model de creixement de Catalunya: perspectives per als propers 10 anys (Albert Roca).

dijous, 13 d’octubre de 2011

El nostre temps

Sentim per tot arreu que cal treballar més. Als metges se'ls demana que facin més cobrant menys. A la nostra tele, també ens diuen que fan més amb menys. Als professors també se'ls demana més hores de classe. I als policies més esforç. Fins i tot el Guardiola ens demana que ens aixequem ben aviat per dedicar més temps a la feina...

Però per una altra banda, la realitat és que hi ha una davallada del consum, del crèdit, de l'activitat de moltes empreses i això també es nota en que hi ha menys feina a fer. O com a mínim d'aquell tipus de feina que no cal anar a buscar.

Recordem com havíem de lluitar fa pocs anys per a que ens vingués a casa a pintar algú, o per a que el fuster arreglés aquell detall, o el lampista revisés la instal·lació. O de les cues als comerços, i de la manca d'atenció dels dependents. I això per no parlar de les immobiliàries, que directament destriaven els clients només per l'aparença.
Les comandes venien sense buscar-les. Ara no.

Tenim temps. Estem disposats a fer més. A aixecar-nos més aviat. Més de 600 mil persones tenen de fet tot el dia lliure a Catalunya.
El problema és que no sabem què fer-ne, del temps.

Ningú pot respondre per nosaltres aquesta pregunta tan complicada: Que hem de fer amb el nostre temps?

Els mètodes per innovar ens poden ajudar, tant personalment com a les empreses, a trobar la pròpia resposta. Preguntar-se en que ets diferent, què saps fer, què vols fer, pot ser un bon punt de partida.

Podem dedicar el nostre temps a aprendre. Potser alguna de les respostes a les anteriors preguntes ens ha fet veure que el camí que volem seguir requereix un reciclatge formatiu o l'adquisició de noves habilitats.

Podem compartir el que sabem fer amb altres. Els negocis es continuen tancant per vincles de confiança i només eixamplant la nostra xarxa de contactes podem arribar més lluny i tenir més opcions de captar clients.

També podem col·laborar en iniciatives d'altres, complementant-les, enriquint la pròpia oferta i la de l'altre, guanyant-hi tots.

Podem emprendre noves iniciatives, detectant les necessitats dels nous mercats, i atacant-les de manera decidida, atrevida i alhora mesurada.

Decididament, el que no podem fer és lamentar-nos i esperar que tot s'arregli.
Fa pinta de que ningú ho arreglarà per nosaltres. Prou feina tindrà cadascú a cuidar el seu jardí

Més detalls:

http://www.ara.cat/comunicacio/TV3-Monica_Terribas-mirall_trencat_0_570542956.html
http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=0607

dilluns, 19 de setembre de 2011

Ales per la xarxa


La natura ha estat sempre un element d'inspiració pels innovadors, i imitar-la un repte.

Mentre veia l'ocell positrònic volant per sobre del selecte auditori del TED, pensava fins quin punt les nostres empreses, ara, serien capaces de mantenir un equip potent en un projecte amb un retorn tan poc evident com el de la gavina robotitzada.

Podríem frivolitzar dient que no serveix per res.
Però no és veritat.

L'equip de Festo, format per especialistes en diferents matèries segur que van trobar l'estímul ideal en el projecte per donar el millor d'ells mateixos. Van aconseguir motivar als empleats.

A TED, el vídeo té més d'un milió de visualitzacions, i sovint a través de YouTube i altres distribucions es duplica aquest número. És evident el valor de tots aquests impactes, i més per la manera com romandran en el nostre cervell.

Tot allò que està lligat a una història, a un conte, s'enganxa com una paparra als nostres records. Si alguna vegada requerim un especialista en pneumàtica, en eficiència energètica,o altres derivades, no creieu que anirem a buscar-los?

Festo és una multinacional amb presència a 176 païssos, amb 250 oficines i 14.600 empleats. La gavina voladora de 400 grams presideix la seva web.

La manera de vendre està canviant.
Les botigues del carrer tanquen. I les botigues d'Internet creixen.
La influència de les xarxes està aquí per quedar-se i per tant tenir-hi una presència té un valor creixent.
Continueu pensant que fer volar un ocell al TED no té retorn de la inversió?

Més detalls:
http://www.ted.com/talks/a_robot_that_flies_like_a_bird.html
http://www.festo.com/cms/en_corp/9479.htm
http://www.ted.com/speakers/markus_fischer.html

dissabte, 30 de juliol de 2011

Pantalles i més pantalles


Fa 5 anys, al Renacer'06, Antonella Broglia ja ens feia posar atenció en un món rodejat de pantalles. I encara havien d'explotar els iPad i similars que han afegit una mida més a tenir en compte. Crec que la mida de la pantalla importa i força, condicionant tant les maneres d'interaccionar, com les funcionalitats de l'equip. A hores d'ara tenim tres grans grups.

La primera categoria la formen els equips petits, amb pantalles de 3-4 polzades, on trobem els mòbils, els GPS, els MP3-4, les càmeres de fotos... Més petit, més portable, i per tant cobreixen les funcions que hem de fer sobre el terreny.

La segona categoria la formen els equips grans, amb pantalles de més de 15 polzades, ja difícilment transportables, com les que utilitzen els ordinadors de sobretaula o els portàtils que menys ho són. També les teles i els panells informatius. Són les que ens proporcionen més confort i una millor experiència d'ús.

La tercera categoria es mou en la dimensió de les 10 polzades. Els netbook i els tablets (iPAD i seguidors) es troben en aquesta franja. Juguen amb un equilibri de portabilitat i funcionalitat que els ha fet revolucionar el mercat tecnològic en els darrers anys.

Com evolucionarà aquest model en 3 capes? Serem capaços de dissenyar pantalles més grans i més portàtils, a través de tecnologies com les pantalles flexibles i enrotllables? O potser anirem més enllà, explorant altres sentits que de moment tenim infrautilitzats, dissenyant equips capaços de ser útils sense pantalles?

De moment, només fem servir part dels sentits per interactuar amb les màquines:
La vista, fonamental, per interpretar les pantalles.
El tacte, en expansió, per fer seleccions ràpides, però encara poc precises.
L'oïda, per avisos i per rebre instruccions bàsiques.
La parla, en estadi embrionari.
L'olfacte, en absolut.

És curiós com el nostre element principal de comunicació entre persones, la parla, encara juga un paper marginal en la interacció tecnològica.
Un canvi de paradigma d'interacció, com hem vist amb l'inici de la utilització del tacte, revoluciona la industria tecnològica al requerir tant nous dispositius, com noves maneres de programar-los.

Encara ens queda molt camí per recórrer, per acostar-nos més a les màquines.

dimarts, 24 de maig de 2011

L'esport d'innovar


Sempre m'ha agradat fer analogies entre el futbol i les coses sèries de la vida.
La passió que suposa per molts fa que si som capaços d'enllaçar un missatge amb les emocions viscudes, es creïn unes relacions màgiques en els nostres cervells, i es quedi gravat a foc en les nostres memòries.

Fa unes hores que he llegit un article de José Luis Larrea on l'analogia del sistema d'innovació amb un partit de bàsquet és fascinant.

La lluita contra el temps, la necessitat de saber qui som i què ens mou, la preeminència de l'equip sobre la individualitat si volem guanyar sempre, la màgia de conjuminar el procés i la creativitat, la utilització de la tecnologia per ser millors, la observació de l'entorn i l'estudi detallat de l'adversari, el paper del líder, el control de l'atzar...
Massa coses per un post sense pretensions com aquest.

Difícilment hauria recordat aquesta sèrie de detalls bàsics per a convertir l'empresa en una màquina per innovar sense evocar contínuament a l'analogia del bàsquet.

Empenyem als nens a practicar l'esport per a que mantinguin el seu cos sa i aprenguin a guanyar i a perdre. A posar esforç i a lluitar en equip per un objectiu comú. A ser creatius i col·laboratius.
I realment innovar és això, una lluita constant per encistellar, i una defensa aferrissada per recuperar la pilota.

En detall:
Baloncesto: descifrando el enigma de la innovación (José Luis Larrea) - Harvard Deusto Business Review - febrer 2009.
Tiempo ¿muerto? para innovar (Ivanovic - J.L. Larrea) Ediciones Pirámide.

divendres, 22 d’abril de 2011

Llibres per innovar



Reinicia - Interessants reflexions trencadores dels emprenedors de 37signals.

Al frente del cambio - Fases per assolir amb èxit els canvis importants.

Si funciona, cámbialo - Si tot va bé, pensa que demà no ho anirà i canvia per adaptar-te.

Qué es el management - Els conceptes clau resumits de manera brillant.

El pensamiento creativo - Claus per impulsar un pensament diferent.

La clase creativa - Els nous professionals: els seus reptes i el seu futur.

Passió per innovar - Perfils i exemples de persones i empreses que innoven. Disponible en català i castellà.

Visionomics - Reflexions il·lustrades per Alfons Cornella.

Bon Sant Jordi!

dijous, 21 d’abril de 2011

De tractors a compactadors


És innegable el potencial de determinades empreses per generar ocupació, creixement i prosperitat. Els seus projectes mobilitzen el teixit empresarial, molt més enllà de les fronteres de la pròpia companyia, ajudant a créixer a filials, proveïdors i multitud de persones que directament o indirecta fan que tot floreixi.

Aquestes companyies, sovint grans, de les que es poden comptar amb els dits a cada país, eren anomenades els tractors econòmics, per la seva capacitat d'abonar i fer florir els negocis.

Però ara els tractors s'estan convertint en compactadors. Aixafen les seves estructures en nom de la reducció de costos, i potser els primers números que fan els surten bé. Compten que tot continuarà com els darrers anys, i ells estalviaran...

Jo cada cop tinc més dubtes.
No crec que siguin conscients de la magnitud de la tragèdia que els pot suposar deixar d'impulsar, com havien fet en les darreres dècades, els projectes del país. Ningú ho farà per ells.
Al final, tenen com a clients a la majoria de la població, i sense aquest impuls, la crisi s'allargarà i cada cop seran menys els clients que estaran disposats a pagar les quotes dels serveis o el preu dels productes que ofereixen.

O potser sí que ho han comptat i tant els hi és, ja que els seus negocis que actualment floreixen són més enllà dels oceans.

En qualsevol cas, estan donant un missatge que hem de saber escoltar.
Haurem d'espavilar per nosaltres mateixos.
Ells han deixat d'innovar. Ens ho deixen per nosaltres.
Sabrem trobar el mercat?

diumenge, 13 de febrer de 2011

El valor de les paraules


De tan fer-les servir, les paraules sembla que es gasten. O potser hauríem de dir de tan fer-ne un mal ús!

Estem tips de veure com les organitzacions renoven periòdicament els noms dels càrrecs o fins i tot de les unitats organitzatives que progressivament han anat perdent la integritat amb la que van ser creades. Directors, caps, gerents, socis, encarregats, supervisors amb tota classe de prefixes o sufixes, van naixent i morint en una lenta evolució natural.

De la mateixa manera, determinades frases fetes que han fet fortuna apareixen de cop i volta a les presentacions de les consultories de prestigi i a partir d'aquí es repliquen com virus contagiosos a qualsevol document de la organització. Un d'aquests exemples de frases afortunades és “crear valor”.

La creació de valor ha estat un dels paradigmes del management des del seus orígens, si bé el que ha canviat al llarg del temps és qui era l'encarregat de mesurar el valor. Per exemple, per Taylor i els seus principis del management de primers del segle XX, el més important era la fabricació eficient, i el client tenia que comprar el que es podia produir de la manera més barata possible. A mitjans de segle, Drucker va situar al client al centre d'aquest procés de mesura del valor afegit.

Pels clients, el valor és un equilibri entre la qualitat percebuda i el cost. La gràcia, o la desgràcia, és que aquesta balança ha de suportar pressions d'altres forces que contínuament condicionen el resultat.
Per exemple, un servei associat a un producte, com per exemple l'assessorament, el transport i la instal·lació, pot ser percebut com un valor afegit si el cost repercutit pel servei és inferior a la valoració que el client fa del seu propi temps.

És veritat que hi ha paraules que es desgasten, però és evident que el valor que els clients donen als productes i serveis continua essent determinant en la decisió de compra.
Tenim “crear valor” per estona.

dimarts, 18 de gener de 2011

L'essència


Fins on arribarem en nom de la reducció de costos?
Les empreses, però també els països estan abocats a una lluita per reduir les despeses. Però quan ja es porten més de dos anys de grans retallades cada cop es fa més difícil escollir el lloc on posar la tisora.

Com els pols contraris s'atreuen, podríem comparar aquesta decisió amb una altra, molt més positiva, i de futur, com la de on posar els límits de la innovació. Com en tot, no hi ha una recepta màgica, però el sentit comú ens diu que tot i que totes les tècniques creatives aposten per pensar d'entrada sense barreres, la lògica ha de recollir després els fruits de la creativitat per centrar-los en la viabilitat. Aquests processos de dispersió seguits de fases de concreció ens haurien de portar a una redefinició raonable del que volem ser, aprofitant tot el que sabem fer, i sense perdre l'essència del que som.

I no ens enganyem, els nostres valors són l'essència de la companyia. No podem deixar de ser nosaltres mateixos, ja que deixarem de tenir sentit pels nostres clients, pels nostres empleats. Si una empresa perd l'ànima, deixarà de ser percebuda com diferent pel mercat, i passarà a rebolcar-se al fang de la lluita sagnant pel millor preu. És anar a morir.

De la mateixa manera, un país no pot deixar de ser qui és. No és un problema de costos. És un problema de valors.
No oblidem que són les emocions les que mouen a les persones. I si perdem la il·lusió per lluitar per la nostra companyia o pel nostre país, no tindrem una bona sortida de la crisi. Ja que no ens enganyem: només retallant no ho arreglarem.
Algú ha de pensar en crear, i només l'emoció estimula la creativitat.

Vigilem de no retallar l'essència o ho perdrem tot.