diumenge, 5 de desembre de 2010

Privilegis en extinció


Som més pobres i valorem més els diners que abans. És per això que determinades situacions de privilegi que abans havíem assumit amb resignació, ara no només no s'accepten, sinó que provoquen indignació i rebuig.

Les fantàstiques retribucions extraordinàries d'alguns financers, o algunes jubilacions o acomiadaments de vellut ens exalten. Les retribucions que s'han fet públiques dels controladors aeris també.

Fa uns anys els pilots d'Iberia estaven en el focus d'atenció. Les línies de baix cost van inventar un nou model que va revolucionar l'aviació comercial i que ha rebaixat la retribució mitjana d'aquest col·lectiu.

Podem esperar que el mercat regularitzi el problema dels controladors?
Difícil mentre no hi hagi competència. La necessitat de fer caixa del govern, però, amenaça amb la privatització. La competència està a la cantonada. Si realment cobren més del que és just, algú altre podrà fer la seva feina amb la mateixa solvència i un cost més baix.

Més enllà del cas d'aquest col·lectiu, penseu quantes situacions més heu trobat injustes i quantes d'elles han perdurat per sempre. O quines podran suportar aquesta crisi.

L'absentisme laboral (el súmmum de la manca de productivitat) s'ha reduït de manera significativa. Les nostres empreses no es poden permetre aquesta despesa, i per tant ja forma part de la solidaritat necessària entre companys. A més d'anar-hi, hauran de treballar, pel seu bé, pel de la resta d'empleats, pel de la organització. No rendir avui és abocar-se a la pèrdua de llocs de treball.

Tot privilegi, si és injustificat, està en perill d'extinció.
Fins i tot la monarquia ho està notant!

A fons:
- La opinió dels controladors
- Bonus extra a Wall Street
- Goirigolzarri marxa del BBVA
- Joan Olivé deixa la direcció del Barça
- Un pilot cobra el doble que un ministre (2006)
- Baixa l'absentisme
- "privilegi" segons l'enciclopèdia
- Pressupost de la monarquia (2011)

dijous, 2 de desembre de 2010

araseremdiferents.cat


Tot i que el sentit comú et diu que si vas a començar una aventura ho facis en un mercat a l'alça, alguns valents han fet fortuna en sectors en crisi. Els casos del Cirque du Soleil o d'Imaginarium estan presents a moltes escoles de negocis, per haver-se convertit en un referent mundial quan tots els seus competidors estaven lluitant per un mercat cada cop més petit.

Aquest passat cap de setmana marcat per les eleccions catalanes, ha nascut un nou diari. En plena revolució d'Internet, quan algunes veus diuen que el diari en paper té els dies comptats i altres només poden col·locar diaris regalant-los per les cantonades de les ciutats, uns valents es tiren a la piscina i decideixen que realment hi ha un forat per ells.

Tinc tendència a donar una primera oportunitat als que comencen. S'ho mereixen només per l'atreviment. Quan acaba d'obrir una botigueta al barri, intento donar-li el benefici del dubte, i la primera compra per si em convencen. Doncs encara més per una iniciativa com el diari Ara, no?

Em va costar trobar-lo, ja que als primers quioscs on vaig provar ja estava exhaurit, però la recerca va valer la pena. Molt carregat d'opinió, clar, ordenat, proper. I a Internet, diferent, molt més potent del que semblava només unes hores abans de l'arrancada.

L'únic que els pot donar futur és el valor de la diferència. Ja que els que encerten amb el que estem buscant tenen, per suposat, mercat. I són els altres, els de sempre, els estàtics, els líders de tota la vida, els que es poden trobar envoltats d'un mar de canvis i amb un vaixell massa gran per maniobrar.

Definir l'estratègia amb cura, amb visió, i rodejar-la de talent hauria de ser una garantia. Però només el mercat té la resposta.

Alguns diuen que no duraran sis mesos, i altres que els hi ha agradat molt.
Me'n refio més del criteri dels últims. Espero que guanyin per golejada.