dilluns, 18 d’octubre de 2010

Estratègies compartides


Fa ja uns anys, en un fòrum amb més d'una cinquantena d'empresaris a prop de València, vaig tenir la oportunitat de parlar sobre la meva experiència en innovació.
A l'estona final de precs i preguntes, un empresari em va preguntar:
- "Tot això està molt bé, però jo que tinc una petita empresa que he de fer per innovar?"
Es veu que el meu discurs sobre la importància d'observar i de col·laborar per extreure'n conclusions aplicables a la nostra realitat no li va acabar de fer el pes.
Influenciat per alguns amics que havien vist moltes PiMEs fracassar per entestar-se a no créixer per seguir sent fidels als seus “principis”, li vaig dir que el que havia de fer és buscar punts de complementarietat amb les empreses que tenia al voltant i fer un salt endavant.
Em va mirar i no va dir res. Pensaria: “Aquest il·luminat no té ni flors del que diu...”

Avui, però, he vist una empresa que basa el seu model de negoci precisament en aquesta complementarietat: en ajudar als tècnics especialitzats a relacionar-se amb el món real, per a que tots tres guanyin. Ànims, Núria, i felicitats per la teva energia a win2win.

En un món en que només els diferents tindran marge, la col·laboració entre empreses serà potser la única sortida. Una col·laboració molt més intima que les relacions client-proveïdor clàssiques, ja que es basen en compartir línies estratègiques. Recordeu co-society.