dimecres, 29 de setembre de 2010

Tristesa


Avui ha estat un dia trist. Per tothom. Encara que tots diguin que han guanyat, tots hem perdut.

Hem perdut ja que a ningú li agrada que empitjorin els nostres drets, allò que li dèiem la societat del benestar.
Tampoc als empresaris, no ens enganyem, que preferirien tenir problemes per créixer, que per retallar.

Hem perdut ja que a ningú beneficia un dia com avui. Un dia amb tensió, en que indiscutiblement res no ha estat normal, ni pels que han anat a treballar com pels que no.
Ni pels que tiraven contenidors a terra, ni pels que els havien de patir a la Diagonal.

Hem perdut ja que sembla que no tenim més idees que les de sempre per queixar-nos. I potser és que realment la queixa no és el camí i hauríem de trobar una resposta més positiva, ja que tampoc sembla raonable no reaccionar davant de fets que ens indignen.

Tampoc hem sabut trobar una resposta 2.0 coherent i positiva, en la línia del que comentava sobre la vaga l’últim post de Marc Vidal.

Ahir vaig tenir la sort d’assistir a una xerrada de Luis Galindo plena d’energia positiva, però avui hem tingut un bany de negativitat.

Haurem de donar-li la volta, ara ja, i pensar que podem fer per a que jornades com la d’avui no es repeteixin. Ja que tots hem ajudat a trencar la corda al inflar més del compte la bombolla.