dimecres, 23 de juny de 2010

Cos o ment?


De sempre que el juny és el mes en que els escolars reben les notes de fi de curs, i crec que un bon moment per reflexionar sobre la importància que entre tots donem a la formació, i a les seves valoracions.

Fa tan sols uns dies, es feien públics els resultats de les proves de competències bàsiques dels estudiants de primària, que de nou, generen inquietud i decepció. En un interessant debat a "El Matí de Catalunya Ràdio", amb el Manel Fuentes, els experts convidats feien algunes
fotografies de la realitat preocupants.
En concret, comentaven que entre els nens (en masculí) està mal vist això d'estudiar. Que això els toca només a les nenes, i per tant, els mascles millor que s'allunyin de collonades i es dediquin a dominar el patí, si cal, amb la força. Van treure dades objectives, i un 12% més de fracàs escolar entre els nens que entre les nenes confirma que alguna cosa passa.
Realment, ja fa uns anys que amb alguns altres pares preocupats per donar als fills la millor educació possible, estem detectant la perillosa potència que té el desprestigi del bon estudiant, al que es pot denominar "empollón(1)", rateta de biblioteca, o el que calgui, per tal de convertir-lo en un invàlid socialment. Especialment entre els més mascles del patí.

Tots sabem, per que algun dia la vam viure, la potència que té aquesta percepció social en els petits homenets de demà. Som la nostra imatge, i més quan encara estem tendres per fer front a un desprestigi mesquí, guiat per l'enveja, la ràbia, la incapacitat o per una cruel diversió.

Ens toca als pares, a tots, fer veure als nostres nois que no tenen més futur que el que ells es construeixin, i que això del diner fàcil s'ha acabat, com un efecte secundari de la crisi.

Si deixem la formació en mans de les dones, no ens quedarà res més als homes que el múscul, i fa tota la pinta que amb això no ens podrem guanyar la vida, excepte alguns futbolistes en tot el món.

(1) Empollón: Dicho de un estudiante, que prepara mucho sus lecciones, y se distingue más por la aplicación que por el talento.
Havia de fer servir la paraula castellana, ja que la connotació negativa de "empollón" no existeix en català, ja que el mot segons els diccionaris de la GEC es tradueix com estudiós, erudit o aplicat, molt més positiu que en castellà, en que se li nega el talent i només se li reconeix la dedicació de temps.