dimecres, 23 de juny de 2010

Cos o ment?


De sempre que el juny és el mes en que els escolars reben les notes de fi de curs, i crec que un bon moment per reflexionar sobre la importància que entre tots donem a la formació, i a les seves valoracions.

Fa tan sols uns dies, es feien públics els resultats de les proves de competències bàsiques dels estudiants de primària, que de nou, generen inquietud i decepció. En un interessant debat a "El Matí de Catalunya Ràdio", amb el Manel Fuentes, els experts convidats feien algunes
fotografies de la realitat preocupants.
En concret, comentaven que entre els nens (en masculí) està mal vist això d'estudiar. Que això els toca només a les nenes, i per tant, els mascles millor que s'allunyin de collonades i es dediquin a dominar el patí, si cal, amb la força. Van treure dades objectives, i un 12% més de fracàs escolar entre els nens que entre les nenes confirma que alguna cosa passa.
Realment, ja fa uns anys que amb alguns altres pares preocupats per donar als fills la millor educació possible, estem detectant la perillosa potència que té el desprestigi del bon estudiant, al que es pot denominar "empollón(1)", rateta de biblioteca, o el que calgui, per tal de convertir-lo en un invàlid socialment. Especialment entre els més mascles del patí.

Tots sabem, per que algun dia la vam viure, la potència que té aquesta percepció social en els petits homenets de demà. Som la nostra imatge, i més quan encara estem tendres per fer front a un desprestigi mesquí, guiat per l'enveja, la ràbia, la incapacitat o per una cruel diversió.

Ens toca als pares, a tots, fer veure als nostres nois que no tenen més futur que el que ells es construeixin, i que això del diner fàcil s'ha acabat, com un efecte secundari de la crisi.

Si deixem la formació en mans de les dones, no ens quedarà res més als homes que el múscul, i fa tota la pinta que amb això no ens podrem guanyar la vida, excepte alguns futbolistes en tot el món.

(1) Empollón: Dicho de un estudiante, que prepara mucho sus lecciones, y se distingue más por la aplicación que por el talento.
Havia de fer servir la paraula castellana, ja que la connotació negativa de "empollón" no existeix en català, ja que el mot segons els diccionaris de la GEC es tradueix com estudiós, erudit o aplicat, molt més positiu que en castellà, en que se li nega el talent i només se li reconeix la dedicació de temps.

dijous, 17 de juny de 2010

Inquiets! Espavileu!


Tot i que Barcelona, amb el update, el Hit i el Dia de l’Emprenedor sembla rebel.lar-se, el comportament innovador a l’Estat continua malament, i va a pitjor, segons el que es desprèn de l’anàlisi que l’Informe Mensual de juny de 2010 del Departament d’Estudis de ”la Caixa” acaba de publicar, sintetitzant els resultats de l’European Innovation ScoreBoard (EIS) i el seu Summary Innovation Index (SII).
No només anem de la meitat cap avall, sinó que el ritme de creixement ens enviarà en un futur proper encara més a la cua, de manera similar a Itàlia i Noruega.
Portugal i Grècia, tot i venir d’un passat fosc, creixen ara a bon ritme. I aviat Romania, ara a la cua però amb un ritme de creixement frenètic, encalçarà als de la meitat cap avall.
Els interessats en mesurar la innovació poden fer una ullada als criteris de valoració, que m’han semblat amplis i encertats. Tot es pot mesurar, si es vol. Però potser resulti que no t’agrada el que surt...
Podríem pensar que és la conseqüència de la crisi, però aquests efectes es notaran a l’índex de l’any que ve...
Si no volem esperar un any més, es pot fer una ullada al Innobarometer 2009, de la Gallup Organization, però els resultats d’Espanya continuen a la part més baixa de la UE-27, amb una de les cinc pitjors proporcions entre les empreses que augmenten la despesa en innovació i les que la baixen.
No són només sensacions. No anem per bon camí. Lluny queden les paraules que a l’octubre de 2008 ens va transmetre Cristina Garmendia en una conferència sobre “El futuro de la Política española de I+D+i en el contexto europeo”, en que vaig arribar a pensar que es podien canviar antigues tendències. Hem millorat, però els altres corren més.
Però si algú l’ha de trobar, aquest senderi miraculós, haurà de ser la gent inquieta per innovar. O sigui que ens toca espavilar. I contagiar-ne uns quants més.

dimarts, 8 de juny de 2010

Els alegres nois del power point



En els bons temps es va dir que el Power Point era el diable. Tothom podia fer realitat la vella dita de “el paper tot ho aguanta”, fent servir aquesta eina demoníaca que tot ho pinta i tot ho camufla. Més tard, l’ús del power point es va estendre des del ordinadors del populatxo a àmbits tan selectes com la directiva postyuppie del Barça – quan en Laporta, en Rosell i en Soriano encara compartien projecte- que va arribar a ser coneguda com la “directiva power point”. Avui per avui, l’eina s’ha pervertit tant que ja hi ha “països power point”, de l’estil de Grècia i Hongria, que pinten els seus comptes amb els colors Alpino de l'engany a la Unió Europea.

En aquells temps – que ara semblen pretèrits i no ho són tant- també es debatia aferrissadament si la tecnologia era o no important. A dia d’avui, la conclusió gairebé unànime és que no solament ho és, sinó que resulta del tot imprescindible (*). El problema, com abans i com sempre, és l’ús que se’n fa. Vet aquí, doncs, perquè el power point- que pobrissó no en té cap culpa- continua sent el diable: és que ara, els governs fins i tot l’utilitzen per a falsejar la realitat i fer bona, en economia, la dita futbolística de “llençar la pilota cap endavant”.

En tot cas, l’ús interessat del power point ha passat de ser una anècdota a considerar-se una categoria. Pot ser, doncs, que el problema sigui encara més gran i, la nostra, sigui una “realitat power point”? Era només power point l’estat del benestar? Ho era la bonança econòmica? Ho era el paradigma “qui-no-té-segona residència-i-un-4X4-no-és ningú”? És tan profund el sot que a curt termini no se’l saltarà ni mitja Europa? S’acabarà d’ensorrar l’euro i tornarem a caure a l’Àfrica, foragitats del furgó de cua d’Europa? Era tot una enganyifa, molt ben presentada?

I com que diuen que no hi ha respostes dolentes, sinó només preguntes mal formulades, en plantegem alguna més: és també power point el sentit de la responsabilitat de l’oposició a Espanya i a Catalunya, fent veure que la resolució de la crisi no és cosa d'ells? és ajudar al país voler ignorar que Europa està a punt d’enfonsar-se? és admissible que els governants ens engalipin en assumptes prou sagrats com els comptes públics? ens caldran líders de debò que, sense power point enganyosos, dipositin l’honestedat en la seva persona i el seu compromís i no en tecnologia només d’aparador?

(*) "La tecnologia transforma radicalment com fem el que fem, i, cada cop més, facilita fer coses que no fèiem. Transforma el com, el què, l'on, el quan, el quant, i acabarà definint el per què", com diu Alfons Cornella (Visionomics, Libros Infonomia, Barcelona, 2010).