dijous, 9 de juliol de 2009

Endollats


Encara ens ressona el lema d'una campanya publicitària de la primera empresa elèctrica del país, que ens porta a repensar el model energètic que volem pels fills dels nostres fills. En aquesta línia, un interessant article d'opinió publicat a "El Periódico" del professor de la UG Joan Vila ens proposa fer algunes reflexions sobre el model energètic que volem al país, i quins aspectes haurem d'atacar de forma ineludible si volem avançar cap a una nova cultura de la energia.
 
Segur que recordem de la nostra època escolar que una de les dificultats que s'han de salvar amb l'energia elèctrica és la del emmagatzematge, i que per tant, és recomanable produir l'energia que consumirem, o bé traslladar-la allà on la consumeixin. O sigui que dins del pla de ruta, haurem de fer previsions de consum i adequar-les a les previsions de generació, i curar-se en salut per si la producció falla o si la demanda puja o a l'inrevés.
 
Em deia un enginyer elèctric que aquest havia de ser el primer objectiu de les línies d'interconnexió elèctrica amb Europa: equilibrar les necessitats de consum amb els ritmes de producció. Aquests ritmes de producció no afecten igual a tots els sistemes de generació elèctrica. Per exemple, una nuclear en funcionament té un ritme estable de producció. En canvi, els sistemes d'energies renovables depenen sovint de factors no controlables, com el vent que fa o el temps d'exposició solar. Si optem per energies renovables, com sembla desitjable, necessitarem millors infraestructures de transport energètic per fer front a aquesta variabilitat de producció.
 
L'altre aspecte que ens quedarà per treballar és la corba del consum, intentant augmentar-lo durant la nit i els caps de setmana i reduir-lo durant el dia i les jornades laborals. La carambola proposada pel professor és la utilització massiva del cotxe elèctric, que a més d'estalviar-nos una part important de les importacions de petroli per a combustible, faria augmentar el consum nocturn degut a la recàrrega de bateries dels cotxes que probablement s'endollarien als seus garatges de matinada.
 
A més de decisions polítiques, que haurem de triar en les eleccions, tenim a sobre la taula decisions personals. És veritat que optar per energies renovables a les nostres llars i als nostres cotxes suposa un diferencial de preu, però aquest diferencial és fruit de la manca de demanda. Un peix que es mossega la cua.
 
Però oi que realment volem un model diferent?
Potser haurem d'abandonar la marca de cotxes de sempre per no tenir com a mínim un model híbrid.
Els japonesos ja ho han fet, i el Prius de Toyota és el cotxe més venut del mes, i el seu competidor de Honda, el Insight, el quart.
Potser haurem de mirar els percentatges de generació verda de les comercialitzadores que triem per a l'energia de casa o de les nostres empreses.

Com bé ens deia el professor Vila, nosaltres triem.