dilluns, 27 d’abril de 2009

Seguir al líder


Darrerament comentàvem la dificultat de mantenir el lideratge en el món global.
Davant d'aquest atzucac podem tenir la temptació de mirar al líder i intentar seguir les seves passes. I el més brillant dels exemples d'empresa global del segle XXI és Google.

Aquesta temptació pot tenir però un costat amarg, com ens comenta Nicholas G. Carr, a "l'Enigma Google", ja que l'envejat sistema d'innovació de google pot no ser aplicable a totes les empreses, i fins i tot és dubtós si l'èxit de la companyia és fruit d'aquest esperit innovació, o ha estat l'èxit el que els ha impulsat a imposar una manera de fer innovadora.

L'anàlisi del cas Google ens porta a veure el seu sistema innovador més com un efecte que com la causa del seu èxit. L'encert dels seus fundadors es basa en tres pilars:
  • La organització de la informació

  • Trobar un mecanisme màgic per cobrar la publicitat i que l'anunciant estigui encantat

  • Aconseguir un nivell de rapidesa increïble per la magnitud d'Internet gràcies a l'excel·lència tecnològica.

Tots aquests encerts són anteriors a l'admirat sistema d'innovació.

Un cop has fet girar la roda fins i tot et pots permetre fallar en les teves iniciatives innovadores, ja que el cost del fracàs no és significatiu, i si algun altre despunta, el fitxes. Fins i tot una anàlisi acurada dels millors productes Google (Earth, Docs, Blogger, You Tube...) ens mostra que la majoria són fruit d'adquisicions d'empreses d'èxit. Només Maps i Gmail són productes de la pedrera.

De fet, qui es negaria a que el compri Google? És entrar a formar part del nucli de la xarxa! I són els tres pilars dels que parlàvem el que els ha situat en aquesta posició de privilegi.

I tots aquests satèl·lits que ens ofereix i ens oferirà de manera gairebé gratuïta, són oli per a que la roda d'Internet giri encara més ràpid, el que generarà més cerques, més ingressos per publicitat, i més diners per destinar a innovar o a comprar!

Podem copiar-los? Difícil, ja que no podem definir ni quin tipus d'empresa és Google. Sembla més fàcil que ells ens copiïn a nosaltres... Tanmateix, seguir-los de prop sembla bàsic per estar endollat a les darreres tendències.
I com a mínim podrem utilitzar-les gairebé de franc. Un regal per nosaltres i per ells.

Referències:
"L'enigma Google", publicat a strategy+business de Booz Allen Hamilton, ref.3295.
" Chain rusty" - http://www.morguefile.com/archive/display/227244

diumenge, 26 d’abril de 2009

El triangle del canvi


Adaptar-se ha estat l'essència de la vida.
Tanmateix, el factor que s'hi ha afegit de manera embogidora és la velocitat a la que cal fer-ho. Parlàvem no fa gaire, en la reflexió sobre Encarta, de les companyies d'èxit que en un tres i no res passen a tenir greus problemes de supervivència o, simplement, desapareixen.

Sense receptes màgiques, Kenichi Ohmae, a l'article "The Adaptive Corporation" publicat a l'European Business Forum (Ref. 3248), ens parla dels tres vessants que haurem de vigilar de forma simultània per aguantar al món global.

El primer dels costats és el tecnològic. Sempre vist com una oportunitat, com realment és, podem córrer el risc d'evitar veure-li l'amenaça que pot suposar no ja per la nostra companyia, sinó per tot el sector. La fotografia digital, per exemple, ha eliminat de cop empreses líders i d'èxit del sector del revelat, ja que simplement ha deixat de ser un nínxol. Reflexionem doncs si algunes de les tendències tecnològiques actuals ens poden deixar el sector tocat, ja que no veure venir un d'aquests canvis ens porta directament al fracàs. La complaença en que fàcilment cauen les empreses líders, pot convertir-se en una vena als ulls que ens impedeixi adonar-nos del perill.

El segon dels costats és el personal. L'actitud de les persones serà vital pel manteniment de les seves companyies i de la seva pròpia feina. Construir-se la pròpia visió, els propis reptes, i posar-los un termini ens acostarà a complir-los, fins i tot de manera més segura del que pensem. Deixar-se portar no serà un camí vàlid, ja que només ens conduirà al desastre.

El tercer dels costats és el canvi empresarial, ja que si canvien les persones també ho faran les empreses en les que treballen. No està encara escrit com ha de ser l'empresa global d'èxit, però si que està clar que tindrà en la seva essència moltes diferències respecte a les del segle XX. Per posar alguns exemples, les bases del màrqueting quedaran en entredit, ja que la manera de dirigir-se a la gent ha canviat, i caldrà estar molt més atents a la relació que espera cadascun dels nostres clients, vigilant tots els detalls. El client buscarà l'empresa que li interessa i no a l'inrevés.

L'empresa global haurà de cercar aliances internacionals ja que el que fem no ha de tenir fronteres, ni vincles emocionals locals. L'aplicació de la innovació sistemàtica haurà d'arribar a totes les escletxes de la companyia, començant per la captació de talent, ja que si els perfils que busquem són aquells que ens permetin trencar les regles del mercat, difícilment podrem aplicar les pautes convencionals per contractar-los.

Com en una partida d'escacs, eviteu que l'ímpetu del vostre pla us eviti veure l'estratègia del contrincant i us porti al mat.

divendres, 24 d’abril de 2009

Mobilitat solidària

Llegint un article de Wired sobre les lliçons de tràfic que ens poden donar les formigues, no he parat de pensar en el model que fa anys imagino de mobilitat.

Resulta que si aconseguim ser solidaris, i pensar en el bé global, aconseguirem entre tots arribar abans, i potser estalviar-nos algunes discussions estúpides...

Imagineu que quan necessiteu un transport crideu a una espècie de taxi, que anomenarem vagoneta, que es mou per una xarxa de monorails que arriba a tots els destins als que podríem arribar amb un cotxe convencional. Si aquesta vagoneta és guiada per un sistema que controla la totalitat dels transports, seria capaç de predir el temps que tardaràs, d'establir el millor trajecte possible i de treure el màxim profit de la energia, gràcies a les sinergies amb les altres vagonetes i a l'estalvi de múltiples frenades i arrancades.

Sembla, a priori, un sistema òptim. Eficaç, eficient, sostenible.
Una hibridació perfecta entre el metro i el cotxe.
I tècnicament, hem fet coses més difícils.

Podríem afegir fins i tot algunes sofisticacions al sistema, com prioritats a les vagonetes, que ens assegurin que els serveis urgents es tracten de manera prioritària, permetre diferents tipus de vagonetes (individuals, múltiples, de càrrega...) o fins i tot que cadascú pugui tenir la seva per poder gaudir del luxe propi.

Malauradament, no podem deixar conduir les vagonetes als humans, ja que no són, i menys al volant, solidaris.
Quantes coses a aprendre de les formigues.

dimecres, 1 d’abril de 2009

Un arbre caigut...

En llegir la reflexió sobre la caiguda d'Encarta, l'enciclopèdia multimèdia de MicroSoft, en el blog d'Enrique Dans, no podia deixar de pensar fins a quin punt estan exposades les empreses d'èxit a una caiguda lliure, fruit de les noves tecnologies i especialment per la capacitat creixent de qualssevol de generar continguts per a la totalitat del món connectat (fenomen 2.0) conjugada per una computació ubiqua, accessible i omnipresent (cloud computing).

Alguns arbres centenaris més cauran, i no em refereixo a Encarta, que no deixava de ser un projecte relativament jove, si no per totes les enciclopèdies en paper, per les quals (alguns d/) els nostres pares estalviaven durant anys.

Qui els seguirà en la sega?

No deixa de ser inquietant que no puguem apostar per la continuïtat a llarg termini de cap de les grans corporacions que ens envolten, ja que com mai el seu model de negoci s'ha vist radicalment transformat.

Realment inquietant per la velocitat a què es produeix l'ocàs, que fa que els incauts directius de l'empresa en decadència passin en un no-res d'infravalorar un risc, a arribar tard per tapar el forat.

Només les empreses que s'han adaptat ràpid segueixen.
Les empreses de telecomunicacions, per exemple, han canviat radicalment el seu model de negoci per sobreviure (mòbils en lloc del coure). Els bancs han hagut d'obrir tota la seva operativa a l'usuari, a través de la banca a distància, i buscar noves aportacions de valor més enllà del pur acte transaccional que realment pot fer-se un mateix.
I podríem continuar buscant exemples... i fins i tot aquests tindran nous girs en els pròxims anys.

Inquietant, però alhora interessant.
Penseu si el vostre sector està en risc.
Sort a tots.