dimarts, 31 de març de 2009

Escales d'innovacions

Qui és més innovador? L'equip que descobreix una nova bateria més petita o el que genera un Net PC amb aquesta bateria? Hom podria pensar que el primer, que és el que domina la ciència amb profunditat. Però també podem argumentar que si el darrer no l'empaquetés en un Net PC o mini PC portàtil, no tindria mercat i per tant es quedaria en el món de les invencions, lluny de l'èxit comercial que requereixen, sota el meu punt de vista, les innovacions.

En un recent article sobre la creació de valor de la innovació de McKinsey es comenten el que ells anomenen els tres nivells d'innovació:

  • L'alt nivell (que jo hauria anomenat just a l'inrevés, coses de la vida!) es relacionaria amb les matèries primeres, com els microprocessadors.

  • El nivell intermig catalogaria les innovacions composades per agrupacions de components d'alt nivell, per exemple els circuits electrònics.

  • El baix nivell ja serien innovacions en productes finals, que arriben directament al gran públic.


En qualsevol dels tres es poden produir canvis rellevants que afectin no només al seu nivell, sinó a tots tres. Així, una innovació en l'alt nivell genera una cascada de noves aplicacions als nivells inferiors. Les de baix nivell, en canvi, s'encarreguen de donar rellevància i visibilitat a les innovacions d'alt nivell. A més, per arribar a la gent, necessitaran una bona dosi de marketing i logística...

Arribarem a la conclusió doncs que el que realment generarà progrés serà la combinació de tots aquests factors, aliniats, per tal de poder tangibilitzar aquest valor, de manera que sigui percebut pels clients, i els impulsi a la decisió de compra, que tant necessitem darrerament.

dilluns, 30 de març de 2009

VOLa Barcelona


Sóc de la generació que començava a tenir veu i vot quan "la ville de Barcelona" va ser nominada pels olímpics del 92. Ara que ja fa 20 anys, toca fer la segona revolució, i una de les palanques d'ancoratge ha de ser la nova T1 de l'Aeroport del Prat, abans Terminal Sud, que haurà de convertir-nos, esperem, en un centre aeroportuari rellevant a Europa.

No ens enganyem. No és el mateix venir fent escala a Amsterdam, Paris, Londres o Madrid, que esdevenir un punt directe de concentració d'aeronaus.

Segur que la tecnologia ens estalviarà molts viatges, però tinc la certesa que anem a un món en que les relacions distants seran molt més necessàries que fins ara. Quantes vegades hem sentit que la solució al nostre teixit de petites empreses és la innovació i la internacionalització? Potser que ens hi posem, doncs!



Dades:

- 525.400 metres quadrats, equivalents a 11 illes de l'eixample i a 82 camps de futbol.
- 55 milions de passatgers a l'any.
- 100 portes d'embarcament.
- 168 taulells de facturació (que gairebé ja no fem servir mai, amb el web check-in...).
- 90 operacions per hora.
- 62 estacionaments d'aeronaus.
- 43 passarel·les.
- 14 cintes d'equipatges.
- 28 controls de seguretat.
- 6 sales VIP.
- 25.200 metres quadrats d'oferta comercial.
- 49 passadissos mecànics.
- 12.000 places d'aparcament.
- 1.500 places de taxi
- Metro, Rodalies i Alta Velocitat.
- Sistema automàtic de tractament d'equipatges.

En dos anys, just sortint de la crisi, ens trobarem amb dues plataformes bàsiques de connexió amb el món acabades d'estrenar. Esperem que per fi el TGV (o l'AVE com diu la Renfe) ens connecti també amb Europa per terra.

diumenge, 1 de març de 2009

Intranet 2.0

En temps convulsos com els que vivim, resulta imprescindible per a les corporacions assegurar que els mecanismes interns de comunicació funcionen a la perfecció. A aquest fet se li afegeix el canvi de paradigma en que està immersa Internet amb la revolució 2.0.

Trobareu molts especialistes (com Genís Roca) que us parlaran del fenomen Web 2.0 amb profunditat, si bé crec que tots estarien d'acord en que el canvi més rellevant que aporten aquestes tecnologies és la popularització de la capacitat de generar continguts.

Així, qualsevol membre de la organització pot esdevenir un punt de referència per un determinat tema. I això pot posar els pèls de punta a més d'un, acostumat a mantenir el control de la informació que es distribueix per la organització.

De totes maneres, si McKinsey ens parla de com implantar aquestes tecnologies amb èxit a dins de les organitzacions, podem donar per fet que ja no hi ha marxa enrera, o sigui que potser que fem una ullada a les recomanacions que ens fan per no fallar el tret.

1) Sponsor: Com ja ens diu la teoria de gestió de projectes, tota iniciativa necessita una persona visible que li doni suport. En aquest cas encara pren més rellevància ja que aquests projectes trenquen els mecanismes jeràrquics de transmissió de la informació, i provoquen que els nivells inferiors assoleixin més protagonisme. No n'hi haurà prou, doncs, amb el voluntarisme de Tecnologia o d'algun cap de projecte trempat, sinó que haurem de buscar punts d'ancoratge a dalt de tot.

2) Observar i promoure: No sabrem que triomfarà a casa nostra fins que ho provem, i segurament sorgirà com un efecte secundari d'altres iniciatives. Caldrà estar atents a les mètriques per veure en quins casos es fan servir les noves eines i per a què.

3) Procés: Cal que fem servir les eines diàriament en la nostra dinàmica productiva, i treure-les de la marginalitat. Tenim tendència a frivolitzar amb que les eines de cooperació i comunicació són joguines pels adolescents, marcats potser pels exemples del Messenger o el FaceBook, i per això serà bàsic que les institucionalitzem com a part del procés de fabricació de serveis o productes de la nostra companyia.

4) Actors: Trobar els mecanismes correctes per incentivar a que les persones idònies ens creïn els continguts serà bàsic per no pervertir la base de coneixement, i per evitar que caçadors de recompenses ens omplin de continguts escombraria els nostres repositoris corporatius.

5) Regulació: Trobar l'equilibri entre llibertat i control per assegurar que no matem al missatger, però que tampoc donem mistos als incendiaris.

Tenim davant un interessant repte organitzatiu, ja que podem aconseguir que la gent amb energia i coneixement es dediqui a enriquir la nostra empresa, o que s'entretingui a les xarxes socials públiques. Serem prou valents?