dilluns, 26 de gener de 2009

Tirar de repertori

Lamentablement, estic anant a sepelis cada cop mes sovint. I com passa a vegades, l'encarregat de dirigir unes paraules amables ni coneixia al difunt. Fins el punt que ha confós a la vidua, ha tingut unes paraules pels fills, que mai van tenir, i ha fet esment als ultims mesos de patiment, quan la mort el va venir a buscar fent una partida de cartes a l'esplai on passava les tardes, de sobte.
Ha tirat de repertori, aquest cop sense encert.
Tot i que us sembli tràgic, o còmic, la realitat és que a la feina, com un vessant més de la vida, fem servir els patrons de sempre, els que han triomfat, una vegada i una altra, fins aborrir.
De fet, admirem als consultors que ens atordeixen amb la seva metodologia (els seus patrons) que han aplicat mil vegades (amb ma dura) amb èxit.
El món no és tan simple com per a poder modelar-lo i ja està.
A més, ara, ja no suportem que alguna cosa no estigui pensada exclusivament per nosaltres. O com a mínim que ho sembli. Ens hem tornat adictes a la personalització, al vestit a mida.
Una conseqüència del excés d'oferta.
Un perill de mort pels que venen cafè per tothom.

1 comentari:

  1. Malament anem si no l'encerten ni a l'hora de morir-nos. He comprovat també com a can tanatori,si vas pel civil, et despatxen amb una mena de nova litúrgia agnòstica que abraça l'univers, les galàxies exteriors i et diuen coses tan galdoses de l'estil "vas ser pedra, vas ser vent". Ominós, com a mínim, per als que queden. El mort, al cap i a la fi, poc por fer-hi atesa la seva condició. Particularment en els actes fúnebres qui ha de tirar del repertori vital ha de ser el més "literat" de la família que sempre dirà alguna cosa més personal que aquest fart d'infumables llocs comuns. I a esperar que la vena artística de qui ho fa no es limiti només a recitar Martí Pol!

    ResponElimina