dilluns, 26 de gener de 2009

Tirar de repertori

Lamentablement, estic anant a sepelis cada cop mes sovint. I com passa a vegades, l'encarregat de dirigir unes paraules amables ni coneixia al difunt. Fins el punt que ha confós a la vidua, ha tingut unes paraules pels fills, que mai van tenir, i ha fet esment als ultims mesos de patiment, quan la mort el va venir a buscar fent una partida de cartes a l'esplai on passava les tardes, de sobte.
Ha tirat de repertori, aquest cop sense encert.
Tot i que us sembli tràgic, o còmic, la realitat és que a la feina, com un vessant més de la vida, fem servir els patrons de sempre, els que han triomfat, una vegada i una altra, fins aborrir.
De fet, admirem als consultors que ens atordeixen amb la seva metodologia (els seus patrons) que han aplicat mil vegades (amb ma dura) amb èxit.
El món no és tan simple com per a poder modelar-lo i ja està.
A més, ara, ja no suportem que alguna cosa no estigui pensada exclusivament per nosaltres. O com a mínim que ho sembli. Ens hem tornat adictes a la personalització, al vestit a mida.
Una conseqüència del excés d'oferta.
Un perill de mort pels que venen cafè per tothom.

dilluns, 12 de gener de 2009

La genialitat amb normalitat

Uns centenars de persones van tenir el dissabte 10 de gener la oportunitat de que un geni ens presentés la seva darrera creació.
En l'incomparable prisma de fusta de la Sala Pau Casals de l'Auditori de Barcelona, Albert Guinovart presentava "El lament de la terra". Més enllà del magnífic concert, completat per unes variacions per a violoncel de Txaikovski interpretades pel virtuós Adolfo Gutiérrez Arenas, i per una genial interpretació de Sheherazade per tota la OBC dirigida per Roberto Minczuk, ens va cridar la atenció la entranyable cordialitat amb la que el mestre Guinovart ens va descriure la seva nova obra, i com ens avançava uns compassos amb el piano.
Davant de la impossibilitat de comprendre la complexitat de compondre una peça per orquestra pels neòfits, només ens queda la capacitat d'emocionar-nos.
Estem acostumats a crear déus, que sovint assumeixen la seva nova condició amb rapidesa. En el futbol, en els negocis, en molts aspectes de la nostra vida, marcada per la cerca de l'èxit.

Per això quan un mestre mostra la seva naturalitat ens sorprèn.
Potser aquesta naturalitat es traspassa a la seva música.
Potser és per això que ens emociona.